Amb dies de perspectiva, l’entrevista a Messi resultava un llibre obert del qual el lector atent podia extraure conclusions positives per a la causa blaugrana. El geni articula missatges madurs, clars, i despulla aquells que el menystenien intel·lectualment. Satisfà comprovar la seva evolució, cobrint etapes d’aprenentatge vital i creació artística que, en el futur, quan ens envaeixi la nostàlgia, dividirem com les de Picasso o qualsevol altra patum d’impacte similar. Algun dia, deixem-ho també per al llarg termini, s’escriurà la seva biografia sincera i hauran d’incloure-hi les crisis de fe blaugrana que ha viscut, normalment propiciades per gestors incapaços d’entendre allò que resultava fórmula magistral a fi d’extraure el millor d’aquest pou inesgotable. Mantenir-lo content i no fer-lo emprenyar gaire, mira que és fàcil. Conscient que enlloc viurà com aquí en tots els sentits, anuncia projecte de vida al petit país mentre, alerta, llisca vetllades crítiques als continus vaivens viscuts a la Masia. No ho dirà obertament, però si aquesta gent no hagués volgut enderrocar l’obra dels predecessors per simple incapacitat, parlaríem d’un panorama més coherent amb el model. Just el que volen recuperar quan la tossuda realitat els ha convençut de tan majúscul error. No cal inventar ara la sopa d’all a can Barça quan ja has col·leccionat tot un àlbum d’estrelles Michelin. Messi parla i es fa escoltar, intel·ligent i murri. Si no fos així, no jugaria com juga. Ah, i això de The Best és una bestiesa de màrqueting. Que no sigui a la llista suposa un sacrilegi, però la FIFA permet aquests majúsculs atemptats a la raó. De futbol no en saben, malgrat que sembli impossible.

Canviem amb contundència, que queda poc espai. Sincerament encantats que Bartomeu convidi dones a la seva directiva, però només ha de saber triar-les. Hem llegit alguna entrevista a Marta Plana Drópez i causa escàndol barrejat amb vergonya aliena. Molt d’Unió, la senyora, d’aquell club de negocis que aprofitava la política en benefici dels associats, antítesi dels valors que se li pressuposaven. Justificar com ha justificat la marxa de la seva empresa a Madrid la inhabilita com a directiva. I la seva sanció per cinc anys a causa dels tripijocs protagonitzats amb la Comissió del Mercat de Telecomunicacions espanyola, també. Cal gent sense màcula ni sospita, no amics de la corda a qui col·loques, orfes de mèrit. Ha estat una errada gravíssima. Mesos d’espera, vols quedar bé amb la quota femenina i et dispares als peus. Bravo, tot plegat, enèsima mostra de com esguerrar-la quan manquen criteri i lideratge. I de propina, la xarlotada de la directiva Basilio, sense prou anys d’antiguitat com a sòcia. Arribem al final: Girona-Barça a Miami. Una ensarronada absoluta i consentida, sense solta ni volta per molta globalització que argumenti el catalanòfob Tebas quan justifica el negoci. A la terra de l’oncle Tom, amb la càrrega de simbologia que comporta el personatge literari, hi aniran de passeig amb corretja i morrió, a fer bondat, esborrats d’identitat i usats per a major grandesa de les Espanyes. És una altra vergonya, comprovar que ningú es rebel·li contra l’evident propòsit de l’ideòleg d’aquesta humiliació amb aires d’astracanada. Boicot a l’excursió. Que hi enviïn el seu exèrcit blanc, si volen.