Que el futbol no té memòria, que el que avui és blanc demà pot ser negre, que tot depèn de si la pilota entra o no i que no hi ha rival petit per més favorit que siguis, són frases fetes que hem escoltat i llegit més d’una vegada. I el mateix podríem dir quan s’afirma que al futbol no hi ha estat intermedi. Passem d’un estat d’eufòria després d’un parell de bons resultats a un de pessimisme quan s’encadena més d’una derrota.

Això ha anat sempre així i continuarà sent així. Costa molt ser prudents quan les coses van bé i tenir el cap ben fred i no perdre els nervis quan els resultats no acompanyen.

Dic això perquè, tot i l’ensopegada al camp de l’Alavés –les errades puntuals es paguen molt cares, i més a primera divisió–, les sensacions futbolístiques que ha deixat l’Espanyol en aquestes primeres jornades de lliga han estat força bones. Rubi no ha parat de repetir, i amb bon criteri, que la cosa tot just acaba de començar i que el més important és donar continuïtat a aquestes bones sensacions i ser regulars.

La idea de futbol hi és, com s’ha vist en aquests primers partits, però ara cal ser constants i creure-hi. I, sobretot, no abaixar els braços o canviar d’opinió quan les coses no surtin, cosa que passa al llarg d’una temporada.

Un partit com el del València feia temps que no es veia a Cornellà-el Prat i la proposta futbolística del nou entrenador ha deixat ben clar que es pot fer un futbol que il·lusioni i entri més pels ulls dels aficionats que el de temporades passades.

I, de retruc, també ha quedat demostrat en pocs partits que la mateixa plantilla de l’any passat pot fer un futbol més de toc i de possessió tot i que l’anterior tècnic considerés que els jugadors que tenia no donaven per a més. Que l’Espanyol de Rubi donarà força alegries als seus aficionats, n’estic més que convençut. Com també que amb aquesta proposta més agosarada hi haurà dies que es patirà i les coses no sortiran bé. Però quan això passi ens hauríem de preguntar tots plegats si l’Espanyol amb un estil futbolístic més defensiu i especulatiu com el dels dos últims anys no ha patit també més d’una vegada i no ha aconseguit els resultats desitjats. I la resposta ja sabem tots quina és. Més d’una vegada i de dues.