Opinió

Navarro no es mereixia un any més?

Potser també perquè crec que, fins i tot en el món de l’esport d’elit, no tot es mesura pel fet de ser rendible, útil o eficaç

Juan Car­los Navarro és el millor juga­dor de bàsquet de la història del Barça? És pos­si­ble. Jo sem­pre em recordo d’Epi (tot i que el meu pre­fe­rit d’aque­lla gene­ració era Solozábal, sense pen­sar que fos el millor) perquè va jugar durant els anys en què era més afi­ci­o­nada al bàsquet. Si el seu amic Pau Gasol s’hagués que­dat al Barça, pos­si­ble­ment hau­ria estat el millor, però va mar­xar fa moltíssim a l’NBA, on con­ti­nuarà jugant amb 38 anys en una com­pe­tició tan exi­gent que el mateix Navarro va tor­nar-ne al cap d’un any en no adap­tar-se al Memp­his Grizz­lies. El cas és que Navarro també té 38 anys (va néixer el 30 de juny de 1980 men­tre que Pau Gasol ho va fer el 6 de juliol) i el Barça li ha comu­ni­cat que no compta més amb ell com a juga­dor. Ell hau­ria pre­fe­rit jugar un any més, però diuen que Pesic no ho ha vol­gut.

Josep Maria Bar­to­meu ha anun­ciat que Navarro rebrà un home­natge; que, com en el cas d’altres juga­dors excep­ci­o­nals de l’equip, es reti­rarà el número de la seva samar­reta i se’n pen­jarà una al Palau Blau­grana. Això, a més d’ofe­rir-li un càrrec com a mana­ger de la secció de bàsquet, amb la idea que con­tri­bu­eixi a millo­rar un plan­ter que no deu ser pre­ci­sa­ment com aquell en el qual ell mateix va for­mar-se: què hi passa, quan no en prové cap dels tretze mem­bres de la plan­ti­lla actual del pri­mer equip? Tan­ma­teix, tot i això, és pos­si­ble tenir la sen­sació que no s’ha tin­gut prou con­si­de­ració amb Juan Car­los Navarro, juga­dor que, durant una vin­tena d’anys, ha exhi­bit un talent incom­men­su­ra­ble al Barça: hàbil, enginyós, veloç, sor­pre­nent i, per molts, defi­ni­ti­va­ment genial. També és cert que se l’ha posat en qüestió amb el supòsit que la seva apor­tació havia dis­minuït des de fa un cert temps. Des d’aquesta pers­pec­tiva, s’hi afe­geix que la seva fitxa era altíssima i, per tant, cada cop menys acor­dada al seu ren­di­ment. I, en fi, que hau­ria d’haver estat ell mateix qui, per dig­ni­tat, hagués deci­dit posar punt final a la seva car­rera com a juga­dor. Jo, en canvi, crec que Juan Car­los Navarro s’havia gua­nyat el dret a jugar un any més si així ho desit­java. Pot­ser també perquè crec que, fins i tot en el món de l’esport d’elit, no tot es mesura pel fet de ser ren­di­ble, útil o l’eficaç. O que hi ha altres mane­res de ser-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)