El Barça va tornar d’Anoeta amb els tres punts al sarró però també amb alguns dubtes per resoldre com més aviat millor. Independentment del grau de preocupació amb què Valverde hagi tornat de Sant Sebastià, no n’hi ha prou amb reconèixer que vèncer al camp de la Real Sociedad no és gens fàcil per a cap equip per justificar la pobra imatge oferta per l’equip, sobretot en una primera part horrible en què pràcticament no es va rematar a porteria i en què va tornar a quedar palès que l’equip encara és fràgil en defensa. En aquests primers cinc partits oficials, la supercopa d’Espanya i els quatre de la lliga, els rivals han tingut massa ocasions i no sempre hi haurà les miraculoses mans de Ter Stegen per arreglar el problema. El grau tan elevat d’espessor que es va veure a Anoeta tampoc s’acaba d’entendre perquè molts dels jugadors que van sortir d’inici no havien tingut el desgast per l’aturada de seleccions. El mig del camp amb Rakitic de migcentre i amb Sergi Roberto i Rafinha d’interiors no va funcionar perquè ni van saber nodrir de pilotes els davanters ni van poder imposar un bon ritme al joc de l’equip. Les rotacions són necessàries perquè l’equip arribi al tram decisiu en bona forma i amb cap jugador amb les cames cansades, però potser va ser un pèl excessiu deixar Busquets i Coutinho a la banqueta i Arthur a Barcelona contra un rival que intuïes que et sortiria a pressionar des del primer minut. Tampoc s’entén gaire aquesta obsessió que sembla que hagi agafat Valverde per fer entrar Arturo Vidal per Dembélé per intentar controlar els partits en els instants finals quan ja ha quedat demostrat que precisament és tot el contrari.

La situació en la lliga és immillorable perquè l’equip segueix invicte i és líder en solitari després de l’empat del Real Madrid, però cal ser autocrítics i mirar més enllà per no haver de lamentar-se en el futur. Sobretot ara que comença la Champions, el gran objectiu del Barça aquesta temporada. Perquè, no ens enganyem, tornar a regnar a Europa és el que persegueixen els jugadors aquesta temporada. Ho va dir Leo Messi el dia de la presentació i ho ha anat repetint en les poques vegades que li han posat un micròfon al davant. Els socis també han parlat clar i, segons l’observatori encarregat pel club, responen obertament que el títol que volen tornar a guanyar és la Champions. I ja sabem que per aixecar l’orelluda cal que l’equip comenci a millorar a marxes forçades perquè en la màxima competició europea els errors es paguen cars, com molt bé sap el Barça en aquests últims anys. No es pot jugar amb la il·lusió de Messi per aquesta temporada ara que se’l veu immensament motivat i confiat que ho tenen tot per arribar fins a la final del Wanda Metropolitano.

L’estrena europea avui contra el PSV al Camp Nou és una magnífica oportunitat per esvair alguns dubtes i per millorar la imatge que es va deixar contra la Real Sociedad. Tant si està ple l’estadi com no a causa del nou horari, cal una actuació convincent per no rebaixar l’elevat grau d’esperança que tenen tots els barcelonistes d’aixecar la sisena. Els holandesos arriben eufòrics després de golejar en la seva lliga i no tenen previst convertir-se en l’equip comparsa d’un dels grups més complicats juntament amb el Tottenham i l’Inter de Milà. Sumar els primers tres punts en la fase de grups i millorar el joc de l’equip és l’objectiu que s’ha de marcar el Barça avui.