El Barça va tor­nar d’Ano­eta amb els tres punts al sarró però també amb alguns dub­tes per resol­dre com més aviat millor. Inde­pen­dent­ment del grau de pre­o­cu­pació amb què Val­verde hagi tor­nat de Sant Sebastià, no n’hi ha prou amb reconèixer que vèncer al camp de la Real Soci­e­dad no és gens fàcil per a cap equip per jus­ti­fi­car la pobra imatge oferta per l’equip, sobre­tot en una pri­mera part hor­ri­ble en què pràcti­ca­ment no es va rema­tar a por­te­ria i en què va tor­nar a que­dar palès que l’equip encara és fràgil en defensa. En aquests pri­mers cinc par­tits ofi­ci­als, la super­copa d’Espa­nya i els qua­tre de la lliga, els rivals han tin­gut massa oca­si­ons i no sem­pre hi haurà les mira­cu­lo­ses mans de Ter Ste­gen per arre­glar el pro­blema. El grau tan ele­vat d’espes­sor que es va veure a Ano­eta tam­poc s’acaba d’enten­dre perquè molts dels juga­dors que van sor­tir d’inici no havien tin­gut el des­gast per l’atu­rada de selec­ci­ons. El mig del camp amb Raki­tic de mig­cen­tre i amb Sergi Roberto i Rafinha d’inte­ri­ors no va fun­ci­o­nar perquè ni van saber nodrir de pilo­tes els davan­ters ni van poder impo­sar un bon ritme al joc de l’equip. Les rota­ci­ons són necessàries perquè l’equip arribi al tram deci­siu en bona forma i amb cap juga­dor amb les cames can­sa­des, però pot­ser va ser un pèl exces­siu dei­xar Bus­quets i Cou­tinho a la ban­queta i Art­hur a Bar­ce­lona con­tra un rival que intuïes que et sor­ti­ria a pres­si­o­nar des del pri­mer minut. Tam­poc s’entén gaire aquesta obsessió que sem­bla que hagi aga­fat Val­verde per fer entrar Arturo Vidal per Dembélé per inten­tar con­tro­lar els par­tits en els ins­tants finals quan ja ha que­dat demos­trat que pre­ci­sa­ment és tot el con­trari.

La situ­ació en la lliga és immi­llo­ra­ble perquè l’equip segueix invicte i és líder en soli­tari després de l’empat del Real Madrid, però cal ser autocrítics i mirar més enllà per no haver de lamen­tar-se en el futur. Sobre­tot ara que comença la Cham­pi­ons, el gran objec­tiu del Barça aquesta tem­po­rada. Perquè, no ens enga­nyem, tor­nar a reg­nar a Europa és el que per­se­guei­xen els juga­dors aquesta tem­po­rada. Ho va dir Leo Messi el dia de la pre­sen­tació i ho ha anat repe­tint en les poques vega­des que li han posat un micròfon al davant. Els socis també han par­lat clar i, segons l’obser­va­tori encar­re­gat pel club, res­po­nen ober­ta­ment que el títol que volen tor­nar a gua­nyar és la Cham­pi­ons. I ja sabem que per aixe­car l’ore­lluda cal que l’equip comenci a millo­rar a mar­xes forçades perquè en la màxima com­pe­tició euro­pea els errors es paguen cars, com molt bé sap el Barça en aquests últims anys. No es pot jugar amb la il·lusió de Messi per aquesta tem­po­rada ara que se’l veu immen­sa­ment moti­vat i con­fiat que ho tenen tot per arri­bar fins a la final del Wanda Metro­po­li­tano.

L’estrena euro­pea avui con­tra el PSV al Camp Nou és una magnífica opor­tu­ni­tat per esvair alguns dub­tes i per millo­rar la imatge que es va dei­xar con­tra la Real Soci­e­dad. Tant si està ple l’estadi com no a causa del nou horari, cal una actu­ació con­vin­cent per no rebai­xar l’ele­vat grau d’espe­rança que tenen tots els bar­ce­lo­nis­tes d’aixe­car la sisena. Els holan­de­sos arri­ben eufòrics després de gole­jar en la seva lliga i no tenen pre­vist con­ver­tir-se en l’equip com­parsa d’un dels grups més com­pli­cats jun­ta­ment amb el Tot­ten­ham i l’Inter de Milà. Sumar els pri­mers tres punts en la fase de grups i millo­rar el joc de l’equip és l’objec­tiu que s’ha de mar­car el Barça avui.