La feta de Luis Enrique
La victòria de la selecció espanyola contra Anglaterra i Croàcia sota la direcció del seu nou seleccionador, Luis Enrique, ens ha sorprès perquè demostra que quan un entrenador té les mans totalment lliures, sense condicionants, pot aconseguir implicar tots els jugadors en l’estil de joc que pretén. Efectivament, després del mal paper al mundial i sense jugadors notables com ara Piqué, Alba i Silva, va desplegar un joc atractiu amb un bon ventall de possibilitats d’atac. Pràctic, ha agafat el grup de jugadors espanyols més en forma, que són el nucli del Madrid, quan en temps anteriors amb Puyol, Xavi i Iniesta eren els del Barça. Ara, en aquest Barça internacional, els seus jugadors compten, especialment, per a França, Croàcia, l’Uruguai i el Brasil. No parlem de Messi, no sabem si definitivament absent per voluntat pròpia de l’Argentina, ni de Ter Stegen, relegat fins ara a un rol secundari a Alemanya. Cal afegir que amb Lopetegui el Madrid juga molt millor que quan hi havia Zidane i Ronaldo; no sé quin dels dos ha estat el factor decisiu. També veiem com llueix Busquets a la selecció, molt més que al Barça. Allà fa més de creatiu, en el Barça més de recuperador. Un avís per a Luis Suárez. No s’hi val a protestar per tot quan es juga contra un rival que se t’oposa amb un pressupost en jugadors que és el tretze per cent del del Barça. Que ho reservi per quan juga contra el Madrid o els grans d’Europa; en el cas d’aquí el que cal és callar, exhibir esportivitat i afanyar-se a crear més ocasions de gol.