La victòria de la selecció espa­nyola con­tra Angla­terra i Croàcia sota la direcció del seu nou selec­ci­o­na­dor, Luis Enri­que, ens ha sorprès perquè demos­tra que quan un entre­na­dor té les mans total­ment lliu­res, sense con­di­ci­o­nants, pot acon­se­guir impli­car tots els juga­dors en l’estil de joc que pretén. Efec­ti­va­ment, després del mal paper al mun­dial i sense juga­dors nota­bles com ara Piqué, Alba i Silva, va des­ple­gar un joc atrac­tiu amb un bon ven­tall de pos­si­bi­li­tats d’atac. Pràctic, ha aga­fat el grup de juga­dors espa­nyols més en forma, que són el nucli del Madrid, quan en temps ante­ri­ors amb Puyol, Xavi i Ini­esta eren els del Barça. Ara, en aquest Barça inter­na­ci­o­nal, els seus juga­dors comp­ten, espe­ci­al­ment, per a França, Croàcia, l’Uru­guai i el Bra­sil. No par­lem de Messi, no sabem si defi­ni­ti­va­ment absent per volun­tat pròpia de l’Argen­tina, ni de Ter Ste­gen, rele­gat fins ara a un rol secun­dari a Ale­ma­nya. Cal afe­gir que amb Lope­te­gui el Madrid juga molt millor que quan hi havia Zidane i Ronaldo; no sé quin dels dos ha estat el fac­tor deci­siu. També veiem com llu­eix Bus­quets a la selecció, molt més que al Barça. Allà fa més de cre­a­tiu, en el Barça més de recu­pe­ra­dor. Un avís per a Luis Suárez. No s’hi val a pro­tes­tar per tot quan es juga con­tra un rival que se t’oposa amb un pres­su­post en juga­dors que és el tretze per cent del del Barça. Que ho reservi per quan juga con­tra el Madrid o els grans d’Europa; en el cas d’aquí el que cal és callar, exhi­bir espor­ti­vi­tat i afa­nyar-se a crear més oca­si­ons de gol.