Tret de sortida, avui, al mundial de bàsquet femení. Un esdeveniment esportiu de primer nivell que no rebrà ni la difusió ni el suport que es mereix. Perquè la pilota no roda per terra i perquè el practiquen dones. Una mala combinació, malauradament. Tot i això, aquest mundial fa preveure que els aficionats al bàsquet femení xalarem molt. Segurament serà una de les edicions de més qualitat dels darrers anys, amb moltes seleccions amb ambició d’aconseguir medalla i amb moltes estrelles que brillaran a la pista. Però, per sobre de totes, al meu parer n’hi ha una d’indiscutible que es mereix un apart. I no és cap altra que Diana Taurasi.

Considerada la millor jugadora de tots els temps –un títol de sobres merescut–, la nord-americana afronta un nou mundial amb una maduresa esportiva i personal que, ben segur, la portarà a desplegar un joc excels. Convertida ja en la màxima anotadora de la WNBA, als seus 36 anys, Taurasi ofereix un clínic de bàsquet cada vegada que surt a la pista. Perquè ho fa bé pràcticament tot: lidera i dirigeix el joc, anota i assisteix, fa que les seves companyes siguin millors, té un tir letal, especialment de tres, i es mou amb una elegància que en moltes ocasions em fa pensar en el gran Magic Johnson. I a aquestes virtuts esportives s’hi ha de sumar el seu caràcter guanyador, que conjumina amb una personalitat discreta, discretíssima pel món professional en què viu. Taurasi no és addicta a les xarxes socials –trobem un munt d’informació sobre la seva vida i carrera però en comptades ocasions generada per ella mateixa–. No té una vida extravagant ni genera titulars controvertits. És, en definitiva, d’aquell tipus d’esportistes que no et canses de posar com a exemple a la canalla, massa sovint encegada per la façana dels jugadors que llueixen cotxes cars, joies desmesurades i roba estrafolària. Taurasi no és res de tot això.

Friso perquè comenci el mundial, per poder disfrutar de bàsquet de qualitat i, especialment, espero amb delit poder veure aquesta jugadora, convertida ja en una llegenda de l’esport. Si no l’han vist mai, els recomano que no s’ho perdin. I no es descuidin les crispetes perquè serà tot un espectacle.