El Barça i la reforma horària

Aquesta set­mana ha començat la Cham­pi­ons. Ho va fer amb empre­nyada de Jordi Basté, que va cri­ti­car dura­ment l’horari del par­tit a l’estadi al seu pro­grama mati­nal: el fut­bol es pla­ni­fica només per a les tele­vi­si­ons, va dir amb duresa excla­mant-se per tots aquells qui no van poder anar al camp perquè encara esta­ven aca­bant la jor­nada labo­ral.

El fut­bol con­tem­po­rani té molt poc de romàntic. De fet, res. I, el negoci marca les dinàmiques d’un esport que és una mina d’or per als seus sàtra­pes. La pla­ni­fi­cació dels par­tits d’acord amb el prime time tele­vi­siu dels nous mer­cats emer­gents (sigui a l’Extrem Ori­ent o a Occi­dent) marca l’inici de tem­po­rada, però seguint la lògica capi­ta­lista amb què s’ha popu­la­rit­zat aquest esport no és més que una con­seqüència espe­rada. Resig­nació i con­lle­van­cia.

Ara bé, aga­fem el cos­tat posi­tiu de tot ple­gat. Un par­tit de Cham­pi­ons és un esde­ve­ni­ment que porta davant del tele­vi­sor bona part del país. El fut­bol mou les mas­ses. A les set de la tarda es van arri­bar a con­gre­gar 73.000 per­so­nes al camp! I, si bé la reforma horària passa per avançar l’horari dels tele­notícies –atès que és el moment que la gent sol con­cen­trar-se a nivell fami­liar al cap de la jor­nada–, per què no fer el mateix amb el fut­bol? Avui, demà o demà pas­sat ens empi­pa­ran els embus­sos i no poder arri­bar a l’estadi a temps. Però, si rei­vin­di­quem una major con­ci­li­ació entre feina i família, o adap­tar-nos a la moder­ni­tat que suposa l’horari euro­peu, per què no podem deci­dir que ens plan­ta­rem davant del tele­vi­sor, aca­bada la feina, a les set, per veure la Cham­pi­ons?

Aquest any hem entrat de ple en el debat del canvi horari i la reforma horària que, supo­sa­da­ment, se li hau­ria d’atri­buir. I, en tot cas, queda clar que la nos­tra soci­e­tat no pot per­me­tre’s tenir jor­na­des labo­rals mara­to­ni­a­nes, de vuit a vuit. Més enllà de molèsties oca­si­o­nals, siguem intel·ligents per tro­bar espais que ens facin aga­far nous hàbits, més moderns, més salu­da­bles. Vaig ser molt crític quan a les pri­me­res jor­na­des vam veure el Barça a les deu de la nit; ara, crec que la Cham­pi­ons ens dona una opor­tu­ni­tat per explo­rar nous hàbits tele­vi­sius i de con­ci­li­ació labo­ral i fami­liar. Més enllà de saber que tot es mou pels diners, amb dinàmiques indus­tri­als, jo apro­fi­ta­ria les fines­tres d’opor­tu­ni­tat en bene­fici de tots.