Per damunt del resul­tat d’ahir, el Barça i el Girona han d’anar ple­gats per jugar a Miami. És un apa­ra­dor al món, una font d’ingres­sos, la inter­na­ci­o­na­lit­zació que els va bé als dos. El Girona surt dels límits esta­tals i el Barça apro­fun­deix el mer­cat nord-ame­ricà i del dit món hispà.

És clar que hi ha els drets dels socis que hi per­dran un par­tit d’abo­na­ment! Que pen­sin en tot el que hi gua­nyen. El retorn ha de ser no sola­ment de diners per al club o de viat­ges gratuïts per als qui puguin o vul­guin anar a Flo­rida, opor­tu­ni­tat insòlita de fer turisme. La com­pen­sació ha de ser econòmica i, sobre­tot, de pro­jecció inter­na­ci­o­nal.

Un motiu sufi­ci­ent per defen­sar Miami seria inter­pre­tar bé l’opo­sició abso­luta que n’ha fet el Real Madrid i la premsa de la caverna, que infla l’espa­nyo­lisme exclo­ent anti­de­mocràtic, el que tanca els nos­tres diri­gents a la presó o els exi­lia, que col­peja la gent pacífica que va a votar en un referèndum que la llei espa­nyola –la seva– diu que no és delicte però que les calúmnies de certs relats poli­ci­als con­ver­tei­xen en rebel·lió i sedició. Després venen els jut­ges que ens odien i no ho ama­guen, com hem vist en els seus cor­reus, i rema­ten la injustícia més escan­da­losa, com els han dit als mor­ros els tri­bu­nals de mig Europa.

El fut­bol és el fut­bol, però en un Girona-Barça a Miami, on la premsa sí que és el quart poder, els peri­o­dis­tes no esta­rien collats i amenaçats pro­fes­si­o­nal­ment o econòmica­ment per silen­ciar el que veuen i viu la gent al camp. Seria un acte d’esport inter­na­ci­o­nal i un por­ta­veu uni­ver­sal del sot­me­ti­ment que tena­lla Cata­lu­nya.