A la taula del príncep
Ha guanyat l’Europa League, el mundial i la supercopa d’Europa. I ho ha fet sent decisiu, així que entenc que estigui entre els millors jugadors de l’any. És, sens dubte, un dels noms de l’estiu, pel que ha fet al camp i pel polèmic documental amb el qual va donar carbasses al Barça. I precisament La decisión va ser una mostra de l’autoestima d’Antoine Griezmann. També ho va deixar clar amb el famós dibuix de Sergio Ramos, un campió de Champions tres anys seguits, coronant-lo després de guanyar la supercopa d’Europa. Però la seva modèstia no té límits i, a més de creure’s el centre del món, considera que menja “a la mateixa taula que Messi i Cristiano”. I, home, en el The Best va quedar sisè... El primer que hauríem d’aclarir és si Messi comparteix taula amb algú, però vull posar el focus en la diferència entre tots dos davant d’un micròfon. Leo se sap el millor però també destaca per no dir-s’ho a ell mateix. Tot al contrari que Griezmann. Perquè el Principito se situa ell solet allà on –jo crec – no li correspon i ho fa amb uns aires de superioritat que no m’agraden. Entenc que el negoci del futbol té això: té creguts, té joves milionaris que es creuen Déu i falsa humilitat, i no m’agrada gens. Ja em sap greu estar d’acord amb ell, però Sergio Ramos ho va deixar molt clar: “Quan el sento parlar, recordo jugadors com ara Totti, Buffon, Malfini, Raúl, Xavi, Iniesta, Iker... jugadors que ho han guanyat tot i que no tenen la pilota d’or.” Doncs això.