El bàsquet turc va associat a una aurèola d’excessos i de fitxatges rutilants. I enguany també n’hi ha hagut, amb les arribades de Larkin (Efes) o Lauvergne (Fenerbahçe). Però, tot i aquests casos –molt puntuals aquest estiu–, el flux de talent al país otomà ha tingut una frenada molt important que, sens dubte, afectarà el nivell global de la primera divisió, sobretot en la classe mitjana i baixa.

La lira turca ha registrat una devaluació tan gran, que en un sol any ha perdut un 50% del seu valor respecte al dòlar i l’euro. Aquest fet va passar fins i tot factura al Fenerbahçe, que l’exercici passat va tenir problemes de tresoreria i algun endarreriment que va generar un fort toc d’atenció d’Obradovic a la cúpula del club. Res comparat amb el que estava passant en altres clubs i que ha portat a un efecte dominó de desaparicions. Fins ara, tres clubs que la temporada passada jugaven a la BSL han abaixat la persiana, incapaços de saldar els deutes contrets amb jugadors i tècnics. Es tracta de l’Eskisehir –va acabar setè i havia de disputar ara la Champions–, el Yesilgiresun i l’Usak, per bé que els dos últims van perdre la categoria a la pista. També es troba en seriós risc el Trabzonspor, amb dotze casos oberts a la FIBA i, com a conseqüència, sense permís per fitxar. La federació treballa perquè aquest no li caigui també, si bé la competició està ferida. Els inversors van caient i els jugadors ja no veuen clar anar-hi per si no cobren. I la crisi tot just comença.