Em fa gràcia. És un dir. És el de sempre. No hi ha remei. Cada temporada, i tot just començar el campionat de torn, ja es parla de dies comptats per a més d’un tècnic que o bé ha estat fitxat a bombo i platerets o bé ha fet una gran temporada i a qui es promet una llarga vida esportiva, sense que ningú no els separi mai, i ben aviat no se li dona ni temps i se li reclamen resultats a corre-cuita. Impaciència absoluta per qüestionar-ho tot. I perdre la memòria. I la vergonya. De cop. Ridícul. Cada club hauria de ser conscient de les seves capacitats i possibilitats. I això vol dir tenir directius i responsables esportius convençuts del projecte i de com s’ha d’afrontar. Haurien de saber què volen. I com ho volen. Amb marge. Sense urgències. I amb la confiança absoluta, senzillament per alguna cosa. En l’equip, en el vestidor, en els veterans, en la feina dels tècnics... poden triar per construir un projecte sòlid. I ser conscients de les seves possibilitats i sobretot de les seves limitacions per edificar-lo. Així segur que podrien anar per la vida amb determinació i sense embolicar-se en justificacions difícils de creure desmuntant el que han muntat en quatre dies o en quatre anys. Valverde ho viu així en el Barça. Amb un soroll intern que distorsiona la seva feina.

Per exemple, si no es vol reconèixer el baix rendiment d’algunes estrelles i tampoc no hi ha ningú amb autoritat capaç de fer-li veure i entendre que un descans és necessari i merescut pel seu bé i sobretot pel de l’equip és que alguna cosa no funciona en l’organització esportiva. Si l’estil de joc es condiciona a les limitacions que té una plantilla incapaç d’interpretar el que vol l’entrenador hi ha un problema greu. Si l’entrenador no sap o no pot rendibilitzar la plantilla als interessos de l’equip, hi ha un altre problema. Si la tensió ben entesa apareix ben poc per la plantilla i no té la potència per activar els esportistes també tenim un problema. Un altre. Si anem recollint problemes i el col·lectiu no troba alternatives de millora, el problema o els problemes ens derroten amb contundència. Ens quedem sense projecte. I algunes de les propostes s’han vist a Wembley. Qui diu que l’equip no sap reaccionar? Quatre dies més i un altre partit. Sobretot amb Messi.