Reacció

Em fa gràcia. És un dir. És el de sem­pre. No hi ha remei. Cada tem­po­rada, i tot just començar el cam­pi­o­nat de torn, ja es parla de dies comp­tats per a més d’un tècnic que o bé ha estat fit­xat a bombo i pla­te­rets o bé ha fet una gran tem­po­rada i a qui es pro­met una llarga vida espor­tiva, sense que ningú no els separi mai, i ben aviat no se li dona ni temps i se li recla­men resul­tats a corre-cuita. Impaciència abso­luta per qüesti­o­nar-ho tot. I per­dre la memòria. I la ver­go­nya. De cop. Ridícul. Cada club hau­ria de ser cons­ci­ent de les seves capa­ci­tats i pos­si­bi­li­tats. I això vol dir tenir direc­tius i res­pon­sa­bles espor­tius con­vençuts del pro­jecte i de com s’ha d’afron­tar. Hau­rien de saber què volen. I com ho volen. Amb marge. Sense urgències. I amb la con­fiança abso­luta, sen­zi­lla­ment per alguna cosa. En l’equip, en el ves­ti­dor, en els vete­rans, en la feina dels tècnics... poden triar per cons­truir un pro­jecte sòlid. I ser cons­ci­ents de les seves pos­si­bi­li­tats i sobre­tot de les seves limi­ta­ci­ons per edi­fi­car-lo. Així segur que podrien anar per la vida amb deter­mi­nació i sense embo­li­car-se en jus­ti­fi­ca­ci­ons difícils de creure des­mun­tant el que han mun­tat en qua­tre dies o en qua­tre anys. Val­verde ho viu així en el Barça. Amb un soroll intern que dis­tor­si­ona la seva feina.

Per exem­ple, si no es vol reconèixer el baix ren­di­ment d’algu­nes estre­lles i tam­poc no hi ha ningú amb auto­ri­tat capaç de fer-li veure i enten­dre que un des­cans és neces­sari i meres­cut pel seu bé i sobre­tot pel de l’equip és que alguna cosa no fun­ci­ona en l’orga­nit­zació espor­tiva. Si l’estil de joc es con­di­ci­ona a les limi­ta­ci­ons que té una plan­ti­lla incapaç d’inter­pre­tar el que vol l’entre­na­dor hi ha un pro­blema greu. Si l’entre­na­dor no sap o no pot ren­di­bi­lit­zar la plan­ti­lla als interes­sos de l’equip, hi ha un altre pro­blema. Si la tensió ben entesa apa­reix ben poc per la plan­ti­lla i no té la potència per acti­var els espor­tis­tes també tenim un pro­blema. Un altre. Si anem reco­llint pro­ble­mes i el col·lec­tiu no troba alter­na­ti­ves de millora, el pro­blema o els pro­ble­mes ens der­ro­ten amb con­tundència. Ens que­dem sense pro­jecte. I algu­nes de les pro­pos­tes s’han vist a Wem­bley. Qui diu que l’equip no sap reac­ci­o­nar? Qua­tre dies més i un altre par­tit. Sobre­tot amb Messi.