Un partit València-Barça és un enfrontament que desperta passió, perfecte. Un partit entre germans, per als meus amics valencians, també. El mal va ser fa uns anys, quan des del món de la dreta i l’extrema dreta valenciana van témer perdre la seva hegemonia. Aleshores hi va haver un sector manipulat de Mestalla que va fer el joc a l’anticatalanisme. No solament amb la llengua i la cultura, sinó fins i tot amb actes directament feixistes.

La història té un decurs inexorable fruit de l’economia, la geografia, la cultura i l’ésser humà que la determinen. Europa és el present i el futur, i el País Valencià va descobrir que darrere les trampes i la corrupció amb rècord europeu pel PP del País Valencià, n’era dels més embrutits.

Si l’economia de debò és el Nord que condueix a Europa, tot passant per Catalunya –el corredor mediterrani–, mala peça al teler és per al País Valencià anar amb una capital política com Madrid, origen de la violència política, bressol de totes les corrupcions fecundades pel PP, amb un silenci còmplice del PSOE i Cs.

Els empresaris valencians no són ximples; la gent, tampoc. No importa tenir un president a València que sigui un amagat madridista, també ho és, o ho era, del club de Chamartín, l’empresari Boluda. Els fets són tossuts, l’economia s’acaba imposant i mana. La cultura, sempre, com la geografia i la història, treu el cap per darrere. Cada cop som molts més els apassionats per un partit entre germans València-Barça. Guanyin els nostres o no.