Va de lleialtat
Tot fa pensar que Arturo Vidal està mostrant de manera subliminar l’enuig que li causa el seu ostracisme a Wembley i a Mestalla. El xilè està jugant a tirar la pedra i amagar la mà, però algun dia s’haurà d’explicar, perquè si no ho fa tots estarem legitimats per pensar que és un egoista, que no sap que al Barça per sobre de l’equip només hi ha Messi, que no té cap respecte per Arthur i la continuïtat que dona el brasiler a la possessió i la posició –i que ell no garanteix– i que tampoc és conscient que en els minuts que ha tingut a la gespa ha jugat a un nivell que fa que no el trobem a faltar.
Se suposa que Arturo Vidal va decidir venir al Barça pensant en la Champions que encara no ha guanyat. Si no, ja estava bé a Munic o hauria pogut jugar molt més en l’Inter. Però penjar fotos amb cara de pomes agres i lemes tan críptics i tan agres com el “amb els judes no es batalla, ells es pengen sols a la forca” i esborrar-ho tot poc més tard només fomenta la falta de confiança entre els que teòricament tenen el mateix objectiu i l’aïllament del xilè.
És possible que l’actitud de Vidal no vingui d’una escalfada, que tingui perfectament meditat què diu al seu Instagram, quan ho penja i quan ho despenja. Segur que ell faria un onze diferent i, per descomptat, s’hi inclouria sempre. Per a un jugador del seu caràcter, no trepitjar la gespa és traumàtic, però hauria d’entendre que els seus arguments comencen i acaben en el seu futbol. Amb el comportament infantil que ha exhibit en l’última setmana només aconseguirà que Valverde es recordi d’ell quan no hi hagi alternativa.
En les feines en equip l’ego i els interessos particulars han de quedar supeditats a l’èxit col·lectiu. Els possibles camins per assolir un objectiu col·lectiu i les diferents i legítimes estratègies per arribar-hi no han de ser mai elements de divisió entre els que estan en una mateixa causa. Cadascun dels integrants de les colles castelleres del concurs de Tarragona sabia que un dubte, una vacil·lació o un peu mal posat convertia la meta en llenya. Va per a Arturo Vidal, però també per als que avui s’han de posar d’acord als escons del parc de la Ciutadella i que la setmana passada van fer un Arturo Vidal i van subordinar l’objectiu al mètode. Menys pressa, més lleialtat.