No és bufar i fer ampolles
Marcelo Bielsa, entrenador del Leeds,
va acotar perfectament en la seva etapa com a tècnic de l’Athletic Club en què rau el valor de la possessió de la pilota, al marge dels percentatges que tant s’exhibeixen. Va dir en roda de premsa: “El més important no són els percentatges de possessió de pilota, el més important és la quantitat d’arribades que un equip obté; si van acompanyades de la possessió –que és la millor manera per augmentar la quantitat d’arribades a gol–, benvinguda sigui. [...] I a més, és el que al públic li agrada. La possessió té a veure amb la bellesa, amb l’atractiu, amb com el públic es vincula amb la proposta.” Una part de la resposta que no he reproduït textualment feia referència a l’aposta dominadora que va abanderar Pep Guardiola en la que va ser la millor etapa de la història del conjunt blaugrana, tant en joc com amb títols.
Tant Guardiola com Bielsa, doncs, tenen clar que la prioritat és arribar com més vegades millor a la porteria contrària per poder tenir el màxim d’ocasions possibles per guanyar el partit. I que utilitzen la possessió com a eina. I això és el més important, no confondre l’eina amb l’objectiu. Perquè quan això passa –i últimament en proliferen molts exemples– la confusió és total, fins al punt que es pot arribar a prioritzar mantenir la possessió en zones innòcues del terreny de joc abans que assumir els riscos necessaris que requereix progressar cap al camp contrari. Tocar, tocar i tocar sense tenir clar què es busca, sense la velocitat de pilota adequada, sense que hi hagi moviments dels jugadors sense pilota, sense que hi hagi una ocupació racional de l’espai no és el millor camí per arribar a l’àrea del rival. Més aviat provoca l’efecte contrari, com ara la pèrdua de pilotes en zones compromeses del terreny de joc, que acaben provocant ocasions de gol en contra. La possessió de la pilota, per tant, no és l’equivalent al control del joc. No és una aposta tan senzilla i de fàcil aplicar com sembla, ni es pot fer d’avui per demà si una plantilla no disposa dels jugadors per poder fer-la amb els arguments i els requisits que requereix perquè sigui fructífera. Tenir clar l’objectiu, no sacralitzar el canal i valorar en la seva justa mesura el context són claus a l’hora de triar la filosofia de joc.