Com que la pilota no roda, temps per a altres debats més enllà del resultat i de l’estressant dia a dia. Ernesto Valverde va signar un contracte de dos anys amb una opció per asseure’s a la banqueta del Camp Nou un tercer. El complirà? Al marge de la cara de cansat que fa i de massa canes nouvingudes, seguirà el Txingurri al capdavant de l’equip? El president Bartomeu va dir no fa gaire que hi hauria resposta a la primavera. Esperarem, doncs...

En les darreres hores el mànager general del club, Pep Segura, ha repassat l’actualitat del club. És clar, també la que fa referència a la feina de Valverde. Per exemple, el cas Griezmann. Ell va ser un dels que li va dir que tot estava lligat i que vindria al Barça. Però no va venir. En canvi, sí que van aterrar Arthur, Lenglet, Malcom i Arturo Vidal, quatre jugadors fitxats pel club. Així i tot, veient determinats rendiments, algú del club (algú s’imagina qui va ser?) va filtrar que aquests futbolistes eren peticions de Valverde. I així es va publicar. I ja us podeu imaginar la cara que va posar l’entrenador quan ho va veure. I Segura, també, va escoltar del mateix tècnic que, per a aquesta temporada, volia un planter curt per mirar de donar sortida a alguns jugadors del filial. Volia ser fidel a la seva trajectòria d’oportunitats i, per tant, calia fer neteja. Al final, 22 futbolistes. I del filial? Poc o res. No hi caben. Puig i Miranda, per entrenar. I de qui és la culpa? De Valverde, per no obrir la porta del Camp Nou? O de qui ha castrat les il·lusions de les perles del club –moltes ja han marxat– a base de fitxar mediocritats i d’omplir el filial de jugadors sense futur? Això sí, el club li passa la pilota a l’entrenador. “Ell decideix”, diuen. El tècnic basc és un home de club, disciplinat, ordenat, sensible. Respecta tothom i li ve de gust que, ja posats, a ell també el tinguin en consideració. No intervé més enllà de la seva àrea però, al mateix temps, demana espai per respirar. Era amic de Robert Fernández i no ho és ni de Pep Segura ni d’Eric Abidal. Xerrava amb confiança amb el primer i ara ho fa, quan toca, amb els altres dos, perquè és un professional que vol fer bé la seva feina.

Valverde ha canviat alguns hàbits al vestidor. Actualment, per fer pinya, obliga tots els futbolistes no convocats a passar pel vestidor abans, al descans i al final dels partits de casa. Equip. De cop, Arturo Vidal fa d’Arturo Vidal –tothom sap com és el xilè– i Segura li estira les orelles a través dels diaris. Correcte. Però, algú ha trucat al jugador? Algú ha protegit Valverde cridant a l’ordre el seu representant?

Valverde va haver de sortir a dir públicament que volia Rakitic a l’equip quan el club es va plantejar vendre’l al PSG. Poc després, Messi, Xavi, Iniesta i Puyol, quatre culers indiscutibles, van aixecar la veu davant de l’evident canvi de política esportiva dels últims temps. Pep Segura, curiosament un dels principals artífexs de la nova mirada futbolística, parla contínuament de l’evolució del mètode i de la capacitat de Valverde per encertar en la definició d’aquest camí. Una altra vegada, pilotes fora.

Valverde ha de decidir abans de la primavera. Com ho veieu? Seguirà Valverde?