Em costa molt d’entendre les crítiques reiterades del tècnic de l’Eibar José Luis Mendilibar a la utilitat del VAR. No perquè no hi pugui estar en contra, perquè totes les opinions són més que respectables, i si hi hagués unanimitat o un pensament únic sobre la qüestió tampoc seria normal, i ben segur molt avorrit. Però una cosa és que puguis qüestionar com s’aplica el VAR, en quines circumstàncies cal fer-lo servir, i fins i tot considerar que encara li falta molt de recorregut i rodatge per treure’n tot el suc, i l’altra és desprestigiar-lo sistemàticament perquè ja abans que l’implantessin no et feia el pes.

Després del partit davant l’Espanyol ara fa dues setmanes, Mendilibar ja es va quedar a gust assegurant que al VAR no li veia justícia, i la setmana passada a Montilivi va reblar el clau assegurant que el partit havia estat un circ.

Algú podrà dir que l’entrenador basc deixa com un drap brut el VAR tant si perd com si guanya, i que això és de lloar, però el cert és que sentint-lo tinc la sensació que hem tirat enrere uns quants anys. El seu discurs em sona ranci, antiquat i en blanc i negre. Com si negués els avenços que poden proporcionar les noves tecnologies per continuar encallats en un futbol prehistòric que deixa els àrbitres desvalguts i convertits en l’ase dels cops.

Que la implantació del VAR ha estat positiva em fa l’efecte que ha quedat prou clar amb la gran quantitat de jugades que ha ajudat a resoldre fins ara. Que, tot i el VAR, hi continuarà havent errades, només faltaria. I és que el futbol, com tots els esports, és un joc d’encerts i errades, dels que el practiquen i dels que els toca arbitrar-lo.

I això continuarà sent sempre així, encara que amb el suport del videoarbitratge és evident que es millora, i molt. És qüestió només de fer un cop d’ull a les dades, a l’estadística. I especialment en un futbol tan professionalitzat i en què hi ha tants calés en joc.

Tota la resta em sembla que és anar cap enrere, és posar-se una bena als ulls i no voler reconèixer que les noves tecnologies hi són per ajudar-nos, i no per fer-nos la punyeta.

Ja ha costat prou que el futbol seguís les passes d’altres esports, perquè ara ho vulguem malbaratar.