Superada la primera desena de partits de la temporada, el Barça genera dubtes, perquè ha perdut equilibri i encaixa amb massa facilitat (11 gols en 10 partits) i perquè el seu rendiment en la lliga dista molt del de la temporada passada (ha sumat 3 dels últims 12 punts en la lliga). Malgrat tot, una de les conclusions més sorprenents d’aquest inici de temporada és la falta de sintonia entre els criteris de la direcció tècnica i les necessitats de l’entrenador. Hi ha diversos exemples, però segurament el més cridaner sigui la marginació del davanter brasiler Malcom, que acumula 6 minuts contra el Valladolid, 19 contra el Leganés i molts partits a la grada o a la banqueta. Tenint en compte que el club en va fer una aposta important (41 M€) i que és l’única peça pensada per reforçar, donar alternatives i rotacions a la línia d’atac, la seva irrisòria participació sembla confirmar la sospita que el club el va fitxar a pesar de l’opinió de Valverde.

El gruix dels expedients X, però, el trobem a la defensa. El club va traspassar Digne per 20 milions i també Cucurella per apostar per Miranda (18 anys) com a suplent de Jordi Alba, però Valverde no hi compta, Alba no descansa i l’únic relleu (davant el Leganés) li ha donat un central, Vermaelen, que s’ha lesionat i estarà fora almenys 6 setmanes. Una altra aposta del club va ser traspassar Yerry Mina per 40 milions i quedar-se amb quatre centrals, tres d’ells esquerrans. Sembla obvi que si un central dretà pot jugar per l’esquerra, un esquerrà també pot jugar per la dreta, però a l’hora de la veritat Piqué ha jugat tots els partits sense descans, tot i no estar en un bon moment i acumular alguns errors decisius, mentre que al cantó esquerre hi han jugat Umtiti, Lenglet i Vermaelen. Naturalment, el central (dretà) de l’Ajax, De Light, ha passat a ser una prioritat per als pròxims períodes de fitxatges, amb una expectativa de cost altíssima.

El protagonisme escàs dels quatre fitxatges de l’estiu passat (a un cost d’entre 127 i 136 milions segons variables), que es redueix als dos últims partits (Tottenham i València) en què hi han aterrat Arthur per decisió tècnica i Lenglet per lesió d’Umtiti, tampoc és el millor símptoma d’entesa entre Valverde i la direcció tècnica. Un aspecte que, sens dubte, cal millorar amb urgència.