Márquez i l’adeu de Pedrosa
Som tant de queixar-nos que ja estem fent conjectures que si aquest hivern HRC fa una moto tan bona com Ducati, el vuitè títol de Marc Márquez serà bufar i fer i ampolles. Que ens avorrirem, vaja. Pronostico que no. Sobretot, perquè la mateixa moto que Márquez la tindrà Jorge Lorenzo i crec que ens divertirem.
S’acaba l’octubre, el mes de la gasolina per excel·lència, el que sol decidir tots els títols de les grans competicions del motor. Aplaudim Marc Márquez perquè ha estat molt superior amb una moto clarament inferior. I l’hauríem d’aplaudir doblement per haver guanyat el títol tan aviat perquè ara podrà deixar espai al comiat que es mereix Dani Pedrosa. No sé si des del podi –no serà fàcil– però sí des de la posició d’honor que Márquez, lògicament, li havia pres.
Se n’anirà Pedrosa, el campió al qual el seu físic l’ha condicionat de manera decisiva per privar-lo de la corona grossa. Marxarà a casa havent aconseguit el que ni Marc Márquez ni Valentino Rossi han pogut fer: arribar a la categoria reina havent guanyat consecutivament tres títols en les cilindrades prèvies. En l’era de les monstruoses MotoGP, Pedrosa ens ha delectat amb poles, victòries i voltes ràpides a ritme de metrònom, amb aquella precisió de cirurgià passant sempre pel mateix punt de contacte en el vèrtex de cada revolt. Un pilotatge que semblava antinatural per a unes màquines amb vocació d’encabritar-se però que si no li ha proporcionat cap títol ha estat perquè Pedrosa s’ha fet mal, massa sovint i en massa mals moments. 13 temporades amb tres subcampionats i tres tercers llocs i 12 d’aquestes 13 temporades guanyant alguna cursa són dades d’una consistència fora de l’abast de la majoria. L’any 2012 va sumar 332 punts (7 victòries), una puntuació que li hauria donat els títols les tres últimes temporades, però aquell any la corona va ser per a Jorge Lorenzo. Només aquest any i el 2007 ha esquivat les lesions. L’any del seu debut a MotoGP s’estava menjant el seu company Hayden i es va fer mal a Malàisia. El 2008 era líder quan es va fer mal a Alemanya... No cal seguir, perquè el que toca és reconèixer un dels pocs pilots que seran llegenda de MotoGP sense haver guanyat el títol.