Lliçons assembleàries

El que va pas­sar en l’assem­blea de com­pro­mis­sa­ris no és res més que l’esce­ni­fi­cació del que podríem deno­mi­nar la res­posta clara i directa del que és un club en mans dels socis. És a dir, on el soci ha de ser escol­tat i té la capa­ci­tat, amb el seu vot, de dir sí o no. Això només pot suc­ceir en qua­tre clubs (Ath­le­tic, Osa­suna, Real Madrid i FC Bar­ce­lona). Men­tre puguem, hem de fer el pos­si­ble perquè con­tinuï de la mateixa manera. Això ens dife­ren­cia i ens defi­neix din­tre d’un món on s’estan per­dent les for­mes, la cava­lle­ro­si­tat i manen els petrodòlars. No sé fins quan podrem aguan­tar, però hem d’inten­tar tro­bar camins perquè el Barça con­tinuï sent dels socis i man­te­nir el nivell ade­quat per con­ti­nuar gua­nyant i tenint els millors juga­dors. No és una feina fàcil, i el pròxim pre­si­dent del Barça haurà de llui­tar con­tra la pressió dels pres­su­pos­tos sense ven­dre el Barça, haurà de fer front a la situ­ació de l’Espai Barça i, per si això fos poca cosa... també serà, molt pro­ba­ble­ment, el que digui adeu a Messi.

Sota el meu parer, les pròximes elec­ci­ons, siguin quan siguin, poden ser les més impor­tants de la història del Barça, donat els rep­tes i con­di­ci­ons que es tro­barà la junta direc­tiva i pre­si­dent esco­llits. Però em sem­bla que un bon començament serà enten­dre que el club és dels socis i, per tant, aquests han de par­ti­ci­par en les deci­si­ons més impor­tants. Accep­tar que el soci no pensi com nosal­tres és accep­tar que el Barça es més que un club, és un sen­ti­ment que defi­neix molta gent arreu del món. El Barça és i hau­ria de ser sem­pre el repre­sen­tant més fidel del que és res­pecte als valors, la democràcia i el millor defen­sor del bar­ce­lo­nisme. El pròxim pre­si­dent haurà de pren­dre deci­si­ons defi­ni­ti­ves sobre el que haurà de ser el Barça del futur. I l’assem­blea serà de nou un orga­nisme deci­sor que haurà de vet­llar per tot el bar­ce­lo­nisme. Vull dir que ens hem d’asse­gu­rar al màxim d’encer­tar el que esco­llim perquè ens hi juguem el model Barça i, pot ser, no només això.

El que vam veure en l’assem­blea sem­bla que és una presa de posició dels socis envers can­vis que poden arri­bar. És un crit de valen­tia que ens dig­ni­fica a tots, i hem de fer que sem­pre sigui així, que sem­pre puguem defen­sar i pren­dre o aju­dar a pren­dre deci­si­ons en el nos­tre Barça. Sí, el pròxim pre­si­dent del Barça farà bé d’enten­dre això i ser cons­ci­ent de la importància del moment i les cir­cumstàncies. Els que volem aju­dar més acti­va­ment el Barça hem de fer el pos­si­ble perquè el Barça del futur no perdi els valors del pas­sat que tan bé ens defi­nei­xen.