S’imaginen un element diferencial, que condiciona el joc dels rivals fins a obligar a modificar-lo i que tot ho fa lluny dels focus, sense estridències? I que, a més, no es troba ni entre els màxims anotadors en el seu equip? Doncs, aquest jugador existeix, juga al Madrid i es diu Walter Tavares. Ara mateix, el jugador de la temporada, pel que fa, com ho fa i les conseqüències que això genera.

Quan Ayón i Kuzmic van lesionar-se el curs passat de gravetat, la cúpula executiva de la secció blanca tenia dos camins, el del temporer de pas o el de fer una aposta de llarg recorregut. Va triar la segona via i ara el pivot de Cap Verd de 2,20m i 2,40m d’envergadura és un dels eixos sobre els quals gravita l’equip de Pablo Laso. No té un talent desbordant al pal baix, ni canell de fora i, en atac, no fa números –és novè en anotació del Madrid en l’ACB (7,6); això sí, convertint tot el que li arriba (15/17 de dos en 5 partits)–, però ara no hi ha ningú a Europa amb tanta capacitat per alterar el pols d’un rival. Hi ha registres que així ho indiquen (2,2 taps i 7,6 rebots), però es queden curts quan es calibren els intangibles que ofereix. Com canvia tirs o obliga a doblar pilotes en les penetracions amb la seva presència. Amb ell a la pista, els rivals anoten el 38,5% en tirs i quan no hi és, el 67,6%. I en els dos supòsits, amb paritat de minuts. No sempre qui fa l’últim tir s’ha d’endur la glòria. També compta, i molt, el que ha impedit el del rival abans. I això, encara ara, es valora molt poc.