I plena de sorpreses. Qui hauria dit després de la desena jornada que l’Alavés estaria a un punt del líder Barça? O que l’actual campió de la Champions, que ja té tres títols consecutius, sigui el novè? Si mirem la part baixa de la classificació, podria no sorprendre veure dos nouvinguts a primera, el Rayo i l’Osca, i que en canvi l’altre que va pujar, el Valladolid, després de la compra del club per Ronaldo, estigui en lloc d’Europa League. Estem en el començament i resten 28 jornades per disputar. Millor que es trobi el camí apropiat el més aviat possible per assolir les fites fixades. El camí és llarg i cal tenir tots els jugadors endollats i motivats si vols fer el ple en totes les competicions. I aquí apareix la regularitat. Els punts que merescudament va guanyar el Barça enfront del Madrid són els mateixos que van perdre contra un dels cuers, el Leganés. Valverde és conscient d’això i segur que ho ha inculcat als seus jugadors. El que importa és com s’acaba, a la lliga, no a la copa o Champions, com sap tothom. Lesions, expulsions, malalties, són entrebancs que qualsevol equip es troba. Cal tenir un vestidor que combregui amb les idees de l’entrenador. Quan no jugues o ho fas poc, costa més entrar en la dinàmica motivadora, però has de sumar sempre. Vull esmentar les incorporacions de Semedo, Dembélé i Arturo Vidal en la contundent victòria contra el rival (5-1). El lateral va permetre avançar a Sergio Roberto, que va donar dues assistències de gol. L’extrem va fer la centrada del 3-1 i l’últim va marcar el 5-1. Això és sumar.