Un cop més, vist. El que tots sabíem: els jugadors del planter tenen un espai al Camp Nou. Les actuacions de Chumi (19 anys), Cuenca (18), Miranda (18) i Aleñá (20) contra la Cultural Lleonesa demostren moltes coses. El partit dels futbolistes que van ser titulars –els tres primers– és absolutament correcte. Per tirar coets? No. Rigorosos en les seves missions però encara espantats per la situació. Només faltaria! Si no tenen mai oportunitats ningú pot esperar miracles! Tots van ser molt responsables tot i no haver complert, cap dels tres, els 20 anys. El cas d’Aleñá és diferent. En els 29 minuts que va jugar va demostrar estar al nivell, més descarat, més protagonista. És normal. Té més experiència per aquestes contrades ja que fa tres anys que va fent aparicions pel primer equip. És evident que el rival era de segona B i que el que va passar dimecres al Reino de León te poc a veure amb un rival de veritat, però també és cert que els companys tampoc no eren una garantia d’èxit. Oi, Malcom? Oi, Dembélé? Oi, Munir? Oi, Denis? Oi, Semedo? Tots ells van patir el que és jugar un partit de copa sense el ritme de la competició, sense els companys que t’ajuden a ser millor, contra un rival agressiu i amb una mentalitat inapropiada com a conseqüència de la qualitat del partit. Chumi, Cuenca, Miranda i Aleñá van saber estar.

I Valverde?, diran alguns. Per què no obre la porta del primer equip? D’entrada, perquè el club ha tingut espatllat l’ascensor del Miniestadi al Camp Nou. La gestió dels últims anys de Pep Segura –màxima autoritat futbolística del club– amb el futbol de base va provocar un curtcircuit tan potent que, després de fitxar i fitxar futbolistes veterans (per a un filial) i sense el perfil futbolístic blaugrana, va portar l’equip a baixar de categoria, a allunyar del Camp Nou els seus integrants i a espantar bona part de les perles del planter, que van marxar a altres clubs davant l’absència de projecte. L’obligada rectificació ha demostrat que l’equivocació va ser tan imperial com vergonyant.

En el camí de refer ponts (en les relacions primer equip-filial perquè, en les de la base, el perill continua manifestant-se), Valverde necessita un hàbitat favorable. Al marge de la valentia, l’entrenador del Barça ha de mirar sempre per l’equilibri del vestidor. Les relacions humanes porten a l’èxit o al fracàs esportiu i una cosa va sempre abans que l’altra. La convivència es fa difícil quan els jugadors titulars veuen patir els suplents perquè els futbolistes del filial els passen al davant. Les jerarquies, en un vestidor, es respecten. Per això Valverde va demanar al club tenir una plantilla curta. Per obrir la porta. Ara, per entrar-hi, primer cal deixar sortir.

Així que, de moment, caldrà conformar-se amb l’eliminatòria de setzens de la copa (després, tot es torna a complicar). I ara, amb el 0-1 de dimecres, ves a saber. Hi ha ganes de Riqui Puig, que a Lleó va ser suplent i es va quedar sense debutar. Potser al Camp Nou, en el partit de tornada. El que està clar és que tots aquests jugadors necessiten oportunitats. I el club ho ha de preparar tot perquè les tinguin. Perquè només que els donin la meitat de les que van tenir fitxatges com Alcácer, Aleix, Gomes, Arda, Digne, Douglas, Mathieu, Mina, Paulinho, Pinto o Song (hem mirat les plantilles de les darreres cinc temporades)... Oportunitats. Tan fàcil com això.