Defensa i atac
Un de les màximes que han traspuat des de les categories professionals de futbol fins a les formatives, especialment en les categories més altes, és, per resumir-ho en una sola frase,“defensar bé per atacar millor”. Però sembla intuir-se que la sistematització dels mecanismes defensius supera de molt els engranatges ofensius en el sumatori de les hores d’entrenaments, i per tant l’equilibri de la sentència no es compleix. Vull aclarir que aquesta intuïció no està basada en cap estadística exhaustiva, però sí en la percepció construïda sobre la base de l’observació de partits de les categories de base. Malgrat, però, aquesta falta de dades i per tant, sense fer-ne un dogma de fe, el plantejament, si més no, és interessant per obrir una reflexió sobre la importància de fixar unes pautes de com atacar. I les anomeno pautes quan realment vull dir mecanització. Però col·locar juntes la paraula mecanització i atac quan es parla de futbol, i especialment en les categories de base, se sol assimilar moltes vegades a la “robotització” entesa com un ofegament del talent i sol crear un punt d’animadversió en força casos. Cosa que no passa en altres esports com el bàsquet o el handbol, per citar-ne només alguns. De fet, crec que l’efecte d’una sistematització del joc d’atac (arribant a tots els detalls, que són sempre els que marquen la diferència) és el millor potenciador del talent, el multiplica, li ofereix un marc de seguretat perquè no carrega de responsabilitat ni de pressió un grup de jugadors determinats.
A més, si atac i defensa són un tot i van intrínsecament relacionat entre ells, encara es fa més difícil d’entendre que no es treballi la construcció defensiva i l’ofensiva orgànicament, donant-los el mateix rang, generant i potenciant les interrelacions i les connexions amb l’ocupació de l’espai, per provocar així la fluïdesa necessària per desenvolupar de manera integral el model de joc que s’hagi escollit. La defensa i l’atac són vasos comunicants, els dos pilars de l’estructura, i si enfortim molt més un que l’altre és difícil que l’entramat tingui l’estabilitat necessària per oferir les millors prestacions. Tots dos han de créixer igualment sòlids i necessiten tota la dedicació possible si de veritat volem “defensar bé per atacar millor”.