Un de les màximes que han tras­puat des de les cate­go­ries pro­fes­si­o­nals de fut­bol fins a les for­ma­ti­ves, espe­ci­al­ment en les cate­go­ries més altes, és, per resu­mir-ho en una sola frase,“defen­sar bé per ata­car millor”. Però sem­bla intuir-se que la sis­te­ma­tit­zació dels meca­nis­mes defen­sius supera de molt els engra­nat­ges ofen­sius en el suma­tori de les hores d’entre­na­ments, i per tant l’equi­li­bri de la sentència no es com­pleix. Vull acla­rir que aquesta intuïció no està basada en cap estadística exhaus­tiva, però sí en la per­cepció cons­truïda sobre la base de l’obser­vació de par­tits de les cate­go­ries de base. Mal­grat, però, aquesta falta de dades i per tant, sense fer-ne un dogma de fe, el plan­te­ja­ment, si més no, és interes­sant per obrir una reflexió sobre la importància de fixar unes pau­tes de com ata­car. I les ano­meno pau­tes quan real­ment vull dir meca­nit­zació. Però col·locar jun­tes la paraula meca­nit­zació i atac quan es parla de fut­bol, i espe­ci­al­ment en les cate­go­ries de base, se sol assi­mi­lar mol­tes vega­des a la “robo­tit­zació” entesa com un ofe­ga­ment del talent i sol crear un punt d’ani­mad­versió en força casos. Cosa que no passa en altres esports com el bàsquet o el hand­bol, per citar-ne només alguns. De fet, crec que l’efecte d’una sis­te­ma­tit­zació del joc d’atac (arri­bant a tots els detalls, que són sem­pre els que mar­quen la diferència) és el millor poten­ci­a­dor del talent, el mul­ti­plica, li ofe­reix un marc de segu­re­tat perquè no car­rega de res­pon­sa­bi­li­tat ni de pressió un grup de juga­dors deter­mi­nats.

A més, si atac i defensa són un tot i van intrínse­ca­ment rela­ci­o­nat entre ells, encara es fa més difícil d’enten­dre que no es tre­ba­lli la cons­trucció defen­siva i l’ofen­siva orgànica­ment, donant-los el mateix rang, gene­rant i poten­ci­ant les inter­re­la­ci­ons i les con­ne­xi­ons amb l’ocu­pació de l’espai, per pro­vo­car així la fluïdesa necessària per desen­vo­lu­par de manera inte­gral el model de joc que s’hagi esco­llit. La defensa i l’atac són vasos comu­ni­cants, els dos pilars de l’estruc­tura, i si enfor­tim molt més un que l’altre és difícil que l’entra­mat tin­gui l’esta­bi­li­tat necessària per ofe­rir les millors pres­ta­ci­ons. Tots dos han de créixer igual­ment sòlids i neces­si­ten tota la dedi­cació pos­si­ble si de veri­tat volem “defen­sar bé per ata­car millor”.