El Barça va tornar a jugar amb foc en el partit contra el Rayo Vallecano de dissabte passat. Va salvar els tres punts d’un pèl i gràcies a la inspiració i al moment dolç que passa Luis Suárez, que va fer un doblet, i que és el jugador de la plantilla que ha fet el pas endavant més gran davant l’absència en aquest petit Tormalet de tres partits sense Leo Messi. El davanter uruguaià ha sumat a la seva intensitat en el joc una xifra excepcional de gols, amb el hat-trick en el clàssic com a actuació més espectacular. Decisiva, possiblement, seria l’adjectiu per al que va significar el 3 a 2 a Vallecas. Aquest partit deixa una certa preocupació perquè va posar al descobert que l’equip blaugrana sembla que encara no hagi après la lliçó del que va passar a Butarque contra el Leganés i en tants altres partits d’aquesta temporada. Tenint en compte que el Barça segueix líder i que ja té l’etern rival a set punts de distància i l’Atlético de Madrid, l’altre gran candidat en la lluita pel títol, a quatre, podria semblar que els que fem aquesta advertència pequem de catastrofistes, però la realitat és que si els de Valverde es mantenen en el lideratge no és perquè hagin fet les coses de manera brillant sinó perquè els seus competidors encara han estat pitjor.

Després dels bons partits contra el Sevilla, sense Messi bona part del duel, contra l’Inter de Milà i contra el Real Madrid, semblava que el Barça estava en disposició d’agafar velocitat de creuer i mantenir i consolidar el bon joc i la dinàmica d’aquests tres partits. Però el que es va veure contra el Rayo torna a sembrar de dubtes la solidesa de l’equip i de si aquest serà capaç de tenir continuïtat en les bones actuacions quan arribin partits sense el prestigi de la Champions o importants com el clàssic. Ernesto Valverde va assegurar que tenien molt present el que va passar contra el Leganés, que aquella derrota els havia anat bé perquè havia servit per aprendre la lliçó que no es podien relaxar contra cap rival, fos quina fos la seva situació en la classificació. Però pel que es va veure a Madrid dissabte passat, sembla que els jugadors encara no hagin acabat d’entendre que si no s’està al màxim en tots els partits i des del minut 1 al 90, qualsevol equip et pot guanyar, o si més no, complicar-te molt la vida. El més preocupant és que al Barça va passar-li el mateix que a Butarque. Que es va relaxar després de posar-se a davant en el marcador i de completar un inici de partit prometedor, amb bona pressió, domini de la possessió de la pilota i bona actitud. Però lluny de seguir en aquesta línia per tal de fer el segon i sentenciar el partit, l’equip es va anar desinflant, el Rayo Vallecano ho va notar, va fer un pas endavant i va ser capaç de capgirar el duel després d’uns minuts sense reacció i amb errades blaugrana, algunes de preocupants. Per sort, en aquesta ocasió, l’efectivitat en dues jugades aïllades va permetre al Barça marxar amb els tres punts. Però no sempre serà així. De fet, Luis Suárez mateix va reconèixer que hi havia hagut un excés de confiança.

Avui contra l’Inter, amb Messi recuperat, i amb la primera plaça del grup en joc, segur que l’equip oferirà la seva millor cara. També diumenge a casa contra el Betis. Als de Quique Setién els agrada jugar i ser atrevits, i mai canvien el seu estil. Però on de veritat caldrà veure si el Barça ha après una vegada per totes la lliçó de Butarque o Vallecas serà en camps d’equips de la zona mitjana-baixa, que és on es guanyen i perden les lligues.