Les seleccions espanyoles d’hoquei sobre patins han fet el ple en els campionats d’Europa en aquesta temporada. Han estat campiones en les categories absoluta, sub-20 i sub-17 en nois i en la categoria absoluta en noies. Un quatre de quatre del qual la Federació Espanyola de Patinatge, amb el seu president Carmelo Paniagua al capdavant, presumeix.

Carmelo Paniagua és president de la federació espanyola des de l’any 2005. Va formar part de la delegació espanyola que l’any 2004, a Fresno, va fer mans i mànigues per impedir que l’assemblea de la federació internacional ratifiqués el reconeixement provisional que el comitè executiu havia atorgat a la federació catalana mesos enrere, a Miami. I el 2005, a Roma, va fer a Ramon Basiana, president de la federació catalana, el numeret del passaport. La prepotència amb què ha actuat Paniagua en tot aquest embolic de l’europeu femení que va aturar l’huracà Leslie m’ha portat a donar un cop d’ull als 13 anys que encadena dirigint la federació. El dia que Paniagua va guanyar les eleccions, va dir, entre altres coses: “Volem lluitar perquè el patinatge s’estengui a totes les autonomies i sempre hi hagi una potència en cadascuna de les especialitats.” La federació de patinatge no és només hoquei sobre patins, és clar, tot i que aquesta seria la disciplina estel·lar. Quan Paniagua va arribar a la presidència de la federació, igual que els havia passat a tots els seus predecessors, l’hoquei sobre patins ja tenia la seva “potència autonòmica”: Catalunya. I tretze anys després ho continua sent. Des de l’any 2005, les seleccions espanyoles han guanyat sis mundials masculins i tres de femenins, i cinc europeus masculins i cinc de femenins, a més de 14 títols en categories de base. No cal dir que la majoria d’aquestes seleccions han comptat amb majoria de jugadores i jugadors catalans. Quan no eren tots catalans. Una lògica conseqüència del que passa a les competicions espanyoles. Des que Paniagua és president, s’han disputat 65 campionats estatals de base. Els clubs catalans –fins a 18 de diferents– n’han guanyat 59. Els clubs, els jugadors, els entrenadors, els directius catalans fan la feina i Paniagua en presumeix. El 2005, a Fresno, va fer la feina. Després ha anat recollint els fruits. Encara avui. Sense els catalans, la Federació Espanyola de Patinatge no seria el que és en hoquei sobre patins. Potser tots els títols internacionals abans esmentats no els hauria guanyat Catalunya. Potser. Qui segur que no els hauria guanyat hauria estat Espanya.