‘Bosteros’ i ‘Gallinas’, ells i nosaltres...
Europa no perdona. A Milà, contra l’Inter, el Barça va mostrar nivell d’equip gran i va acumular mèrits per vèncer folgadament. Però després de controlar i dominar tots els registres del joc, excepte la definició, es va sortir del Giuseppe Meazza amb un (donades les circumstàncies) miserable empat. El seu 9 (Icardi) toca una bola i ens la clava. El nostre s’hi deixa l’ànima, però no hi ha manera. Sense els gols del davanter centre no es guanya la Champions, però qui en absència de Messi ha agafat la bandera de l’equip com ha fet Suárez, es mereix la meva humil confiança i paciència. D’altra banda, encara que ens falti informació i bla, bla, bla, és totalment incomprensible l’ostracisme de Malcom en aquest inici de campanya. Tot i que ja ho sabíem, a partir d’ara queda clar que (a la davantera) comptem amb un altre efectiu molt útil.
Paral·lelament, el Madrid de Santi Solari, el dos cojones, superava el modest Viktoria Plzen amb Ramos, el carnisser, afegint impunement una nova víctima a la seva col·lecció dels horrors. Fins quan? Per cert, segons la BBC, la UEFA estudia aplicar el VAR aquesta mateixa temporada. Si es confirma la notícia, els de Can Padrós quedarien totalment descartats com a possibles finalistes...
‘Bosteros’ i ‘Gallinas’
Boca Juniors i River Plate disputen avui a la Bombonera l’anada de la final de la copa Libertadores. Només una final Barça-Madrid de la Champions superaria la dimensió de l’esdeveniment. El president de l’Argentina, Mauricio Macri, va sorprendre –i va ser molt criticat– al reconèixer que ell no volia aquesta final, i va vaticinar que el perdedor “estarà vint anys per recuperar-se”. Al seu torn, el president de la Fundació Cardiològica Argentina, el doctor Jorge Tartaglione (un nom que sona a personatge del Tintín) s’ha dirigit als fanàtics d’ambdós clubs en aquests termes: “En una final Boca-River de la Libertadores es triplica el risc d’infarts. Cal gaudir-la, però no patir-la. En qualsevol cas, si has tingut algun problema cardíac i ho passes malament amb el futbol, no oblidis la medicació i consultar el teu metge”...
Per a l’aficionat neutral és un regal preciós, però les aficions implicades ho viuen com un suplici en què només (i només) val la victòria. Disputar la màxima final contra el màxim rival i guanyar-la és la mescla perfecta del plaer inigualable per la conquesta més gloriosa amb la satisfacció íntima de veure l’altre enterrat sota una derrota impaïble. El súmmum. El duel somiat, però també el més temut, i per això no pocs aficionats bosteros i gallinas haurien preferit, com Macri, evitar-lo. Paga la pena el risc? A Buenos Aires es parla de la “batalla definitiva”, de la cita més transcendent en la història centenària de xeneizes i de millonarios, d’un abans i un després, perquè ja res no serà igual... Fins al punt que, tot i ser un país que venera la seva selecció, s’admet que per a un seguidor del Boca o del River és més important aquesta Libertadores que un mundial de l’Argentina.
El tema és interessant. Traslladat a les nostres latituds, equival a dir que un aficionat del Madrid o del Barça prefereix una Champions guanyada a l’enemic etern que un mundial d’Espanya... o de Catalunya (si es pogués donar el cas). Jo ho subscric absolutament i m’agradaria viure l’experiència. Seria la millor manera de passar comptes definitivament. I que Messi jugui amb nosaltres...
Fe d’errades:
Dissabte passat, aquest opinador agraïa a Luis Enrique que deixés a Jordi Alba dedicar-se exclusivament al Barça. Agraïment retirat!
