A Dembélé no se’l pot perdre
Està actuant el Barça amb la política del pal i la pastanaga en l’afer d’Ousmane Dembélé? Tot fa pensar que sí. L’objectiu del club no pot ser cap altre que reconduir la situació i intentar que el futbolista faci un exercici d’autocrítica i un procés de maduració exprés per redreçar la seva trajectòria com a blaugrana, però també necessita enviar missatges, en privat i també en públic, on es deixi constància que no pensen tolerar més actes de falta de professionalitat i segons quines actituds, com ara la de dijous passat, en què no va anar a entrenar-se i no va avisar ningú de què li passava. De fet, va ser el club el que el va localitzar una hora i mitja més tard de l’hora en què s’havia d’haver presentat a l’entrenament. Una autèntica falta de professionalitat i de respecte cap al club que el paga, els seus companys i l’entrenador. El problema és que això no ha estat un cas únic. Des que va fitxar, n’hi ha hagut d’altres que han posat en alerta el Barça, que ho està intentant tot per posar fi als seus errors. Però preocupa l’estancament en tot aquest procés i la poca predisposició que està tenint Dembélé a fer que les coses canviïn.
Al club, alguns ja haurien tirat la tovallola. Possiblement per això es va fitxar Malcom, perquè es va intentar buscar un traspàs del francès durant l’estiu. Però Ernesto Valverde ho va avortar. Continua confiant en el talent de Dembélé i en les seves potencialitats. Per això li va donar la titularitat a principis de temporada i l’ha tingut sempre entre els escollits exceptuant el dia del Betis. Deixar-lo fora de la convocatòria ha estat, possiblement, el toc d’atenció més gran. En tenia motius més que suficients després de tot el que va passar dijous. Però Valverde no va voler fer sang amb el jove francès. Més aviat al contrari. El pal i la pastanaga. Perquè no va deixar d’insistir que no havia perdut la paciència amb ell i que tant ell com el club el que volien era aprofitar el gran talent que tenia Dembélé i que l’ajudarien a treure’l. Si fa no fa, el mateix discurs va fer Piqué després del partit contra el Betis, en què reconeixia la seva qualitat i que l’havien d’ajudar, però sense voler amagar que havia comès errors de joventut, com tots, i el va instar a viure les vint-i-quatre hores del dia sent conscient que és un futbolista del primer equip del Barça.
Aquesta és la millor política a seguir amb Dembélé, perquè el que no pot fer el Barça és rendir-se i deixar de lluitar per recuperar un futbolista amb un “talent particular” i que “costa de trobar”, en paraules de Valverde. És una feina de tots. El club ha de continuar posant-li totes les facilitats per a la seva adaptació, que ja ho ha fet, però al mateix temps recordar-li què pot fer i què no. Els companys han de fer pinya al seu voltant i intentar que cada cop se senti més integrat dins el grup. I des del cos tècnic l’han d’ajudar a entendre el futbol del Barça i ajudar-lo en tot allò que faci referència a la tàctica, els moviments i la millora en la presa de decisions. En un mercat on el talent escasseja, prescindir o deixar-se perdre Dembélé pot ser una errada monumental. Els actes d’indisciplina han estat més d’un i fa la sensació que el jugador s’ha estancat, que no evoluciona i no aprèn, però és jove i encara hi ha temps. Espero que l’advertiment que va rebre del tècnic en deixar-lo fora de la llista contra el Betis sigui contestat amb un canvi d’actitud de Dembélé. I, si no, que es fixi en Arturo Vidal.