A Dembélé no se’l pot perdre

Està actu­ant el Barça amb la política del pal i la pas­ta­naga en l’afer d’Ous­mane Dembélé? Tot fa pen­sar que sí. L’objec­tiu del club no pot ser cap altre que recon­duir la situ­ació i inten­tar que el fut­bo­lista faci un exer­cici d’autocrítica i un procés de madu­ració exprés per redreçar la seva tra­jectòria com a blau­grana, però també neces­sita enviar mis­sat­ges, en pri­vat i també en públic, on es deixi constància que no pen­sen tole­rar més actes de falta de pro­fes­si­o­na­li­tat i segons qui­nes acti­tuds, com ara la de dijous pas­sat, en què no va anar a entre­nar-se i no va avi­sar ningú de què li pas­sava. De fet, va ser el club el que el va loca­lit­zar una hora i mitja més tard de l’hora en què s’havia d’haver pre­sen­tat a l’entre­na­ment. Una autèntica falta de pro­fes­si­o­na­li­tat i de res­pecte cap al club que el paga, els seus com­panys i l’entre­na­dor. El pro­blema és que això no ha estat un cas únic. Des que va fit­xar, n’hi ha hagut d’altres que han posat en alerta el Barça, que ho està inten­tant tot per posar fi als seus errors. Però pre­o­cupa l’estan­ca­ment en tot aquest procés i la poca pre­dis­po­sició que està tenint Dembélé a fer que les coses canviïn.

Al club, alguns ja hau­rien tirat la tova­llola. Pos­si­ble­ment per això es va fit­xar Mal­com, perquè es va inten­tar bus­car un traspàs del francès durant l’estiu. Però Ernesto Val­verde ho va avor­tar. Con­ti­nua con­fi­ant en el talent de Dembélé i en les seves poten­ci­a­li­tats. Per això li va donar la titu­la­ri­tat a prin­ci­pis de tem­po­rada i l’ha tin­gut sem­pre entre els esco­llits excep­tu­ant el dia del Betis. Dei­xar-lo fora de la con­vo­catòria ha estat, pos­si­ble­ment, el toc d’atenció més gran. En tenia motius més que sufi­ci­ents després de tot el que va pas­sar dijous. Però Val­verde no va voler fer sang amb el jove francès. Més aviat al con­trari. El pal i la pas­ta­naga. Perquè no va dei­xar d’insis­tir que no havia per­dut la paciència amb ell i que tant ell com el club el que volien era apro­fi­tar el gran talent que tenia Dembélé i que l’aju­da­rien a treure’l. Si fa no fa, el mateix dis­curs va fer Piqué després del par­tit con­tra el Betis, en què reco­nei­xia la seva qua­li­tat i que l’havien d’aju­dar, però sense voler ama­gar que havia comès errors de joven­tut, com tots, i el va ins­tar a viure les vint-i-qua­tre hores del dia sent cons­ci­ent que és un fut­bo­lista del pri­mer equip del Barça.

Aquesta és la millor política a seguir amb Dembélé, perquè el que no pot fer el Barça és ren­dir-se i dei­xar de llui­tar per recu­pe­rar un fut­bo­lista amb un “talent par­ti­cu­lar” i que “costa de tro­bar”, en parau­les de Val­verde. És una feina de tots. El club ha de con­ti­nuar posant-li totes les faci­li­tats per a la seva adap­tació, que ja ho ha fet, però al mateix temps recor­dar-li què pot fer i què no. Els com­panys han de fer pinya al seu vol­tant i inten­tar que cada cop se senti més inte­grat dins el grup. I des del cos tècnic l’han d’aju­dar a enten­dre el fut­bol del Barça i aju­dar-lo en tot allò que faci referència a la tàctica, els movi­ments i la millora en la presa de deci­si­ons. En un mer­cat on el talent escas­seja, pres­cin­dir o dei­xar-se per­dre Dembélé pot ser una errada monu­men­tal. Els actes d’indis­ci­plina han estat més d’un i fa la sen­sació que el juga­dor s’ha estan­cat, que no evo­lu­ci­ona i no aprèn, però és jove i encara hi ha temps. Espero que l’adver­ti­ment que va rebre del tècnic en dei­xar-lo fora de la llista con­tra el Betis sigui con­tes­tat amb un canvi d’acti­tud de Dembélé. I, si no, que es fixi en Arturo Vidal.