El balcó de Cervera
Admirat Marc, has guanyat els títols del 2017 i 2018 amb presos polítics privats dels seus drets. A diferència del que havia passat abans, aquests dos anys no has sortit a saludar des del balcó de l’ajuntament. Al del costat hi ha una pancarta que reclama la llibertat dels presos.
Ni jo ni ningú n’hem de fer ben res, del teu pensament polític. Però, apreciat Marc, el discurs que es filtra per justificar que no sortissis al balcó no pot ser fotre la culpa a les marques. Encara que fos veritat. Marc, tu saps que passi el que passi, tu triaràs amb quina moto vols córrer. No siguem ingenus. Honda, que sap que amb tu guanya curses i no ignora que un terç de les motos que es matriculen a l’Estat ho fan a Catalunya. I els patrocinadors? Si algun se n’anés, hi hauria bufetades a la cua.
Em sobren dits en una mà per trobar catalans que puguin dir el mateix. Algun s’ha mullat, algun altre no.
Marc, aviat faràs 26 anys. Ets jove però tants anys voltant món t’han dotat de criteri. Però sàpigues que l’equidistància és falaç. Saludar des del balcó del costat de la pancarta ja sabem com serà tractat pel falangisme mediàtic espanyol, Però no treure-hi el cap no és ser equidistant, és alinear-se amb els que la nit de divendres a dissabte van despenjar la pancarta. La va restituir el teu alcalde, Ramon Royes, que, per cert, podria ben bé haver format part del govern ara empresonat. En la vida, com tu saps molt més bé que la majoria, hi ha moments que te l’has de jugar.