El Barça, tot i ser el club més singular del món, més que un club, no potencia el seu perfil tan diferent, com assenyalen els periodistes més lúcids. No explota prou l’eco mediàtic de tenir els millors jugadors del futbol –tots excepte Pelé–, Kubala, Cruyff, Maradona, Messi o encara Di Stefano robat en acte de gàngster; el millor planter amb jugadors com Messi, Xavi, Iniesta; ser abanderat de la República, refugi demòcrata i social durant la dictadura franquista; ser poliesportiu únic, etcètera.

En parlar de la propaganda al segle XX es diu que Hitler i Stalin foren els qui millor la van utilitzar. Alhora en tots els centres universitaris del món i estudis de publicitat s’analitza com Jaume Miravitlles, des del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, va poder fer dins una guerra i una revolució una actuació de propaganda política que més de 80 anys després encara manté icones úniques i universals com són “Aixafem el feixisme”, un peu calçat amb una espardenya catalana que trepitja una esvàstica nazi o “ El més petit de tots”, el nen milicià que amb el puny tancat, vestit amb un peto de treballador i amb una barretina al cap insta a la lluita de tothom pel triomf de la democràcia.

El club ha de ser més audaç, potenciant a escala universal valors i mèrits. No ha de fer com Florentino, que ven fum a partir d’un aparell de propaganda al seu servei. El Barça ha de ser tan llest com Jaume Miravitlles, des de la veritat expandir amb orgull uns mèrits socials i esportius únics.