En l’entrevista a Pep Segura que vam publicar en l’edició de diumenge, el mànager general esportiu del Barça justificava la incorporació d’Abidal a la secretaria tècnica amb aquesta frase: “Buscàvem una persona que tingués un lligam molt clar i molt directe amb la primera plantilla i l’Éric el té perquè coneix aquests jugadors, alguns dels quals són excompanys seus. Hi té una relació fluida i això ens pot ajudar a comunicar moltes coses.” Deixava clar que aquesta era la seva principal tasca tenint en compte que la funció de rastrejar el mercat quedava més en les mans de Ramon Planes, el seu adjunt. Les negociacions pures i dures ja les assumeixen els executius del club i les de més envergadura les fa Òscar Grau, el CEO. En els últims temps, les relacions entre la plantilla i la junta directiva no eren les millors i el grup tampoc va acabar de veure de bon grat que es prescindís de Robert Fernández. En aquest aspecte, Valverde també era de la mateixa opinió perquè la seva relació personal i professional amb l’exsecretari tècnic sempre havia estat notablement bona.

La problemàtica generada al voltant d’Ousmane Dembélé, doncs, apareix com la gran oportunitat d’Abidal per demostrar que la seva arribada va ser un encert i que la seva funció d’enllaç entre l’equip i el consell directiu és tremendament útil. A Abidal li toca solucionar la situació del seu jove compatriota perquè el problema no es faci encara més gros. Ja ha transcendit que va ser un dels que van portar la veu cantant en la reunió que van tenir amb el seu representant, un fet que demostra que no escapa de les seves responsabilitats i que vol ser ell qui agafi el toro per les banyes. Acostumat a conviure en un vestidor d’estrelles i pel seu passat com a futbolista, l’experiència d’Abidal pot esdevenir clau per resoldre una situació que el club no pot deixar que es compliqui més. Lògicament, qui més ha de posar de la seva part es Dembélé, el responsable d’algunes actituds censurables i poc professionals. Abidal l’ha de convèncer que necessita canviar d’actitud, centrar-se en el futbol i que aprengui dels errors per no deixar escapar l’oportunitat de triomfar en el Barça. Que no posi en risc aquesta magnífica oportunitat. I els seus representants, directius i altres persones del seu voltant també han de remar en aquesta direcció. En aquesta passada setmana, la cotització del futbolista ha caigut en picat i la seva imatge, a dia d’avui, no és bona.

Al mateix temps que se soluciona aquest problema, Valverde ha de solucionar el futbolístic. Dembélé ha crescut gràcies al seu talent. És un futbolista més aviat anàrquic, que li agrada fer la seva aprofitant les seves magnífiques condicions malgrat que sovint la majoria de les seves accions acabin en no res. D’aquest individualisme ha de passar a convènce’s que el millor per a la seva carrera és que posi les seves fantàstiques condicions al servei de l’equip. Que serà llavors quan tothom hi sortirà guanyant. Des del cos tècnic estan disposats a ajudar-lo i ara li toca a ell escoltar i aprendre. El sistema de joc del Barça no és fàcil, es basa sobretot en la col·locació i l’ocupació d’espais on tots els jugadors tenen un rol ben definit per cada posició però segur que amb bona actitud, temps i feina dura, Dembélé se’n pot sortir sense problemes. I si no, que es fixi en com va progressar el mateix Abidal des que va fitxar pel Barça fins que en va marxar fet un altre jugador. Molt millor i més complet.