La vigília d’un par­tit de lliga euro­pea d’hoquei sobre patins de deu fer uns vint anys, a Jaume Lla­ve­rola, lla­vors por­ter de l’Igua­lada que reg­nava a Europa i encara avui actiu en el Girona, li van pre­gun­tar per les moti­va­ci­ons davant un par­tit intrans­cen­dent, amb el seu equip ja clas­si­fi­cat per a la final a qua­tre. “No hi ha par­tits intrans­cen­dents. Un par­tit d’hoquei és un esde­ve­ni­ment pel sol fet que es jugui”, va repli­car Jau­met. Mos­tres així d’auto­es­tima cap a l’hoquei hau­rien d’estar gra­va­des al capçal del llit dels mem­bres del Comitè Euro­peu, artífexs que dis­sabte pas­sat dos par­tits de l’Europe Cup –excopa de la CERS– no es jugues­sin perquè el Bar­ce­los por­tuguès i el Dorn­birn austríac no van pre­sen­tar entre­na­dor i dele­gat. Des dels alts des­pat­xos diuen que ja tocava posar-se ferms per fer com­plir uns mínims als equips, però diu ben poc de la seva visió de l’esport (o més aviat ho diu tot i mala­ment) que un requi­sit de l’acta val­gui més que tot el que pugui deci­dir-se a la pista en uns par­tits que, entre la nor­ma­li­tat, tenien públic, que ni sent dels dos equips bene­fi­ci­ats –Nan­tes i Viana– no deixa de ser la part més des­cui­dada d’aquest curiós regla­ment. Curiós perquè el comitè que pres­cin­deix de dos par­tits de 50 minuts pels quals els equips visi­tants van fer llargs viat­ges és el mateix que l’1 de novem­bre va fer jugar el minut i 45 segons de l’euro­peu femení que havia que­dat pen­dent per un huracà. Que deu ser un pro­blema menor com­pa­rat amb jugar un par­tit sense l’entre­na­dor o el dele­gat a la ban­queta.