Un exemple a seguir
Ara que l’Espanyol centra l’atenció de l’actualitat dels equips de primera divisió molt més que en els últims anys, ara que es comenta, s’analitza i es lloa el bon moment dels de Rubi i la progressió de força jugadors de la seva plantilla. Ara també es parla del risc que hi pot haver en el pròxim mercat d’hivern i, sobretot a l’estiu, amb una possible marxa d’alguns dels seus futbolistes més destacats.
És lògic que no agradi a ningú que els jugadors de més pes del teu equip siguin traspassats i passin a vestir una altra samarreta. A l’Espanyol tenim el cas més recent de Gerard Moreno, tot i que en les últimes temporades aquesta ha estat una constant. Però això també vol dir que el nivell de l’equip ha millorat notablement i que molts dels jugadors s’han revalorat.
La gran diferència rau a haver de traspassar perquè l’oferta és molt satisfactòria per a totes les parts i no perquè necessites vendre al preu que sigui per tapar forats d’una malmesa economia. Vull dir amb això que si a l’Espanyol li arriba una bona oferta que li permet anar eixugant deute i a la vegada invertir una part d’aquests diners en futures incorporacions, la jugada no s’hauria de veure pas com a dolenta.
Una altra cosa és que després, a l’hora de trobar substituts s’encerti en els fitxatges, fet que no sempre passarà, com queda demostrat no només en l’Espanyol sinó arreu. Tot i que si ens atenem a les últimes operacions fetes pel club, les coses no li han sortit pas malament.
Vendre bé, reinvertir encara millor i apostar clarament pel planter haurien de ser les línies mestres del futur de l’Espanyol. En aquest sentit, un club modèlic en els últims anys és el Sevilla.
Els andalusos han venut més que bé la majoria de les seves perles aquests últims quinze anys –Reyes, Sergio Ramos, Baptista, Alves, Adriano, Keita, Rakitic, Navas, Alberto Moreno o Lenglet, per posar només alguns exemples– i han estat capaços sempre de reinventar-se i no perdre potencial. I, a la vegada, han anat traient jugadors de baix o bé per assentar-se en el primer equip o bé per traspassar-los a un altre club.
No dic que es tracti d’una empresa fàcil, però sembla clar que aquest ha de ser l’exemple a seguir.