Quan la tem­po­rada pas­sada s’aca­bava, la meva amiga bar­ce­lo­nista (sem­pre cruyf­fista i, de retruc, guar­di­o­lista i, en tot cas, amant del fut­bol que intenta prac­ti­car-se com si fos una de les belles arts) Vio­leta Kovac­sics em va comen­tar que, entre tots els equips de la pri­mera divisió espa­nyola, li havia agra­dat d’una manera espe­cial el joc del Betis. Tenia clar que el joc amb vocació ofen­siva i refi­nat de l’equip sevillà es devia al seu entre­na­dor, Qui­que Setién. Li vaig reconèixer que no havia fet prou atenció al Betis (que va aca­bar sisè clas­si­fi­cat i així va acon­se­guir par­ti­ci­par a l’Europa Lea­gue) i li vaig dir que ho tin­dria pre­sent perquè sem­pre és interes­sant veure un equip que vol tenir la pilota i jugar bonic. Tan­ma­teix, havent vis­cut unes set­ma­nes fora de Cata­lu­nya, no havia fet un segui­ment de la lliga i, just en retor­nar, vaig veure que el Betis havia gua­nyat el Bar­ce­lona al Camp Nou amb un mar­ca­dor espec­ta­cu­lar: 3-4.

Encara desu­bi­cada després del viatge, no vaig veure el par­tit, poc després del qual vaig tro­bar-me amb un altre amic bar­ce­lo­nista, el tor­ro­e­llenc Albert Bou, que me’l va resu­mir més o menys així: el Barça havia fet aigües, sobre­tot en defensa, i el Betis havia jugat molt bé. També ell em va dir que el Betis s’ha con­ver­tit en un equip espe­cial a imatge i sem­blança de com jugava el seu actual entre­na­dor, un cen­tre­cam­pista ele­gant i intel·ligent. Va jugar mol­tes tem­po­ra­des a pri­mera, en què va debu­tar el 1977 quan només tenia dinou anys amb el Racing de San­tan­der (la ciu­tat on va néixer el 1958) en un par­tit, pre­ci­sa­ment, con­tra el Betis. Vuit anys després, amb una lesió impor­tant entre­mig, va fit­xar-lo l’Atlético de Madrid, equip amb el qual va com­pe­tir tres anys. I va con­ti­nuar jugant al Logroñés abans de tor­nar al San­tan­der, on, en un moment de crisi a prin­cipi del 1996, va ser aco­mi­a­dat, jun­ta­ment amb l’entre­na­dor Vicente Miera. Però va ser al Racing on va debu­tar com a entre­na­dor i, després de pas­sar per diver­sos equips, sem­bla con­sa­grar-se amb el Betis. L’Albert em va expli­car que Setién és un gran afi­ci­o­nat als escacs i que un seu entre­na­dor al Logroñés (David Vidal) li tenia pro­hi­bit jugar-hi. Així era la men­ta­li­tat fut­bolística. Encara ho és en part: no tot­hom creu que a fut­bol també s’hi juga bé amb el cer­vell.