Feia molt temps que, a Fontajau, no s’hi respirava un ambient com el de dissabte en un partit de bàsquet masculí. Possiblement des del darrer play-off a LEB Or del Sant Josep el 2010/11, el curs anterior a la seva desaparició.

L’efecte Trias, sens dubte, marcarà un abans i un després en el Bàsquet Girona, el club presidit per Marc Gasol. Que el fill pròdig, el millor jugador que mai ha donat la ciutat de Girona, hagi decidit unir-s’hi li donarà un gran impuls. Ja s’ha vist des del primer dia. El seu debut va ser pol d’atracció d’aficionats –hi va haver uns 1.500 espectadors, el triple que en els partits previs– i segurament molts repetiran veient l’exhibició de l’aler pivot, amb victòria inclosa dels vermells. Més enllà de la grandiloqüència dels seus números, aportarà un seguit d’intangibles a l’equip com ara capacitat per generar joc per a la resta i lideratge. Aspectes de gran valor i que ajudaran a descarregar de pressió una plantilla jove i molt millor del que s’havia vist els últims partits, en què la motxilla de derrotes els havia tenallat en excés. Per bé que feia 13 anys que no jugava en el club de referència de Girona –l’últim cop va ser durant el 2004/05, cedit pel Barça, essent cabdal en la salvació–, mai ha deixat d’estar pendent del que passava a la seva ciutat. Quan el CB Girona agonitzava l’estiu del 2008, va participar activament en actes programats per salvar-lo. Ara, torna per ajudar sobre la pista. Segur que molts el seguiran, donant suport des de la graderia.