S’acaba la tretzena jornada de lliga amb el Sevilla al capdavant de la classificació amb un punt més que el Barça, dos més que l’Atlético de Madrid, tres més que l’Alavés, cinc més que l’Espanyol i sis més que el Real Madrid, l’últim equip que ara mateix tanca el grup dels que accedirien la temporada vinent a disputar competicions europees. És una fotografia que exemplifica perfectament que enguany qui vulgui alçar-se amb el títol haurà de lluitar de valent i que caldrà suar per tirar tots els partits endavant, perquè cap equip regala res. Els que estaven cridats a disputar-se el títol, el Barça, l’Atlético i el Real Madrid, sembla que no l’acabin de voler. O, si més no, les seves irregulars trajectòries així ho demostren. Cap d’ells ha pogut fer forat en la classificació malgrat que les ensopegades dels principals rivals els ho havien posat molt i molt fàcil. De tots tres, qui millor estan aguantant són els blaugrana, malgrat els evidents problemes defensius que està tenint aquesta temporada.

Després dels primers partits, semblava que serien el Barça i el Real Madrid els qui clarament es disputarien el títol, perquè sense fer grans actuacions anaven acumulant victòries, mentre que l’Atlético quedava més despenjat. Va ser un miratge. Com també ho era la consistència dels triomfs dels conjunts de Valverde i Lopetegui. La irregularitat també es va apoderar d’ells i després de tretze jornades la classificació a les places davanteres està molt igualada. Tant, que cap dels tres favorits ocupa el primer lloc, ara en mans del Sevilla de Pablo Machín. Els blaugrana ja acumulen quatre empats i dues derrotes en aquestes primeres jornades. L’Atlético n’ha perdut un menys, però, per contra, ja acumula sis empats. Moltíssims. I què es pot dir del Real Madrid, que dels tretze partits disputats ja té cinc derrotes i dos empats en el seu bagatge. I els mals resultats van obligar el totpoderós Florentino Pérez a canviar Julen Lopetegui per Solari a la banqueta. Malgrat uns primers bons resultats enganyosos per a l’entitat dels rivals, la feblesa blanca continua, tal com va demostrar l’Eibar aquest cap de setmana passat.

Gràcies a aquesta ensopegada, el Barça i l’Atlético han pogut tornar a ampliar una mica les distàncies, però cap dels dos sembla que es pugui refiar perquè no s’han mostrat del tot consistents des de començament de temporada. Precisament per això possiblement els dos equips es van mostrar més prudents que mai en el duel al Wanda Metropolitano. No és cap novetat que Simeone sigui conservador contra el Barça i que optés per esperar al seu camp pendent de fer mal en algun contracop, però sí que va sorprendre que els blaugrana pràcticament no aprofitessin el primer temps i només anessin clarament a guanyar el partit en la segona meitat. Al futbol control dels primers quaranta-cinc minuts hi va faltar un pèl més de risc.

Equips com ara el Sevilla, l’Alavés i l’Espanyol estan fent les coses molt bé i per això ocupen aquestes places de privilegi, però no està gens clar que puguin aguantar aquest ritme de bons resultats durant tot l’any. La part positiva per al Barça és que ja s’ha enfrontat als altres dos grans candidats al títol i en va sortir reforçat. Al Madrid, tret que no hi hagi un daltabaix monumental, ja li té guanyat el goal average particular i en la segona volta jugaran contra l’Atlético al Camp Nou. Caldrà lluitar molt en la lliga, però dels tres grans és el que menys falla.