S’acaba la tret­zena jor­nada de lliga amb el Sevi­lla al cap­da­vant de la clas­si­fi­cació amb un punt més que el Barça, dos més que l’Atlético de Madrid, tres més que l’Alavés, cinc més que l’Espa­nyol i sis més que el Real Madrid, l’últim equip que ara mateix tanca el grup dels que acce­di­rien la tem­po­rada vinent a dis­pu­tar com­pe­ti­ci­ons euro­pees. És una foto­gra­fia que exem­pli­fica per­fec­ta­ment que enguany qui vul­gui alçar-se amb el títol haurà de llui­tar de valent i que caldrà suar per tirar tots els par­tits enda­vant, perquè cap equip regala res. Els que esta­ven cri­dats a dis­pu­tar-se el títol, el Barça, l’Atlético i el Real Madrid, sem­bla que no l’aca­bin de voler. O, si més no, les seves irre­gu­lars tra­jectòries així ho demos­tren. Cap d’ells ha pogut fer forat en la clas­si­fi­cació mal­grat que les enso­pe­ga­des dels prin­ci­pals rivals els ho havien posat molt i molt fàcil. De tots tres, qui millor estan aguan­tant són els blau­grana, mal­grat els evi­dents pro­ble­mes defen­sius que està tenint aquesta tem­po­rada.

Després dels pri­mers par­tits, sem­blava que serien el Barça i el Real Madrid els qui clara­ment es dis­pu­ta­rien el títol, perquè sense fer grans actu­a­ci­ons ana­ven acu­mu­lant victòries, men­tre que l’Atlético que­dava més des­pen­jat. Va ser un miratge. Com també ho era la con­sistència dels tri­omfs dels con­junts de Val­verde i Lope­te­gui. La irre­gu­la­ri­tat també es va apo­de­rar d’ells i després de tretze jor­na­des la clas­si­fi­cació a les pla­ces davan­te­res està molt igua­lada. Tant, que cap dels tres favo­rits ocupa el pri­mer lloc, ara en mans del Sevi­lla de Pablo Machín. Els blau­grana ja acu­mu­len qua­tre empats i dues der­ro­tes en aques­tes pri­me­res jor­na­des. L’Atlético n’ha per­dut un menys, però, per con­tra, ja acu­mula sis empats. Moltíssims. I què es pot dir del Real Madrid, que dels tretze par­tits dis­pu­tats ja té cinc der­ro­tes i dos empats en el seu bagatge. I els mals resul­tats van obli­gar el tot­po­derós Flo­ren­tino Pérez a can­viar Julen Lope­te­gui per Solari a la ban­queta. Mal­grat uns pri­mers bons resul­tats enga­nyo­sos per a l’enti­tat dels rivals, la feblesa blanca con­ti­nua, tal com va demos­trar l’Eibar aquest cap de set­mana pas­sat.

Gràcies a aquesta enso­pe­gada, el Barça i l’Atlético han pogut tor­nar a ampliar una mica les distàncies, però cap dels dos sem­bla que es pugui refiar perquè no s’han mos­trat del tot con­sis­tents des de començament de tem­po­rada. Pre­ci­sa­ment per això pos­si­ble­ment els dos equips es van mos­trar més pru­dents que mai en el duel al Wanda Metro­po­li­tano. No és cap nove­tat que Sime­one sigui con­ser­va­dor con­tra el Barça i que optés per espe­rar al seu camp pen­dent de fer mal en algun con­tra­cop, però sí que va sor­pren­dre que els blau­grana pràcti­ca­ment no apro­fi­tes­sin el pri­mer temps i només anes­sin clara­ment a gua­nyar el par­tit en la segona mei­tat. Al fut­bol con­trol dels pri­mers qua­ranta-cinc minuts hi va fal­tar un pèl més de risc.

Equips com ara el Sevi­lla, l’Alavés i l’Espa­nyol estan fent les coses molt bé i per això ocu­pen aques­tes pla­ces de pri­vi­legi, però no està gens clar que puguin aguan­tar aquest ritme de bons resul­tats durant tot l’any. La part posi­tiva per al Barça és que ja s’ha enfron­tat als altres dos grans can­di­dats al títol i en va sor­tir reforçat. Al Madrid, tret que no hi hagi un dal­ta­baix monu­men­tal, ja li té gua­nyat el goal ave­rage par­ti­cu­lar i en la segona volta juga­ran con­tra l’Atlético al Camp Nou. Caldrà llui­tar molt en la lliga, però dels tres grans és el que menys falla.