Màxima igualtat
Aquesta temporada, a diferència d’altres anteriors, la lliga espanyola està més ajustada que mai. Ja s’han jugat tretze jornades, més d’un terç de la competició, amb la qual cosa ja estem en disposició de detectar algunes tendències. Per la zona baixa, és cert que l’Osca i el Rayo Vallecano han quedat uns quants punts per sota de la zona de permanència, però tot està molt ajustat, amb equips cridats a fer coses més grans, com són Athletic, Vila-real o Celta, a qui els està costant arrencar amb força. La zona mitjana de la taula està tan igualada que entre el sisè i el catorzè només hi ha quatre punts de distància, un partit i escaig. Per tant, no s’estan obrint grans forats entre les diferents posicions de la classificació, i això és una benedicció per tal d’augmentar la competitivitat del campionat. L’equip que encapçala la taula classificatòria, el Sevilla, amb vint-i-sis punts, és el líder que acumula menys punts en aquest moment des de la temporada 2001/2002. És a dir, que des de fa disset anys el lideratge no estava tan barat. L’equip sevillà, sota el guiatge de Pablo Machín a la banqueta, està brillant amb un estil que els seus jugadors reconeixen com a propi, amb Banega i Sarabia exhibint talent i amb la parella André Silva - Ben Yedder en plena erupció golejadora. Lògicament, el Barça, campió de set de les últimes deu lligues, és el màxim favorit per endur-se el títol un any més, però no està jugant amb l’autoritat d’altres èpoques. L’Atlético de Madrid ha confeccionat un planter que està cridat a lluitar per totes les competicions. I al Real Madrid, tot i la inestabilitat interna, mai se’l pot donar per mort. A més a més, fa la sensació que els tres grans equips de la lliga tenen la ment posada en la Champions per distintes raons. L’equip blanc, perquè n’ha guanyat tres de consecutives i s’hi troba com peix a l’aigua quan viatja a Europa. El mateix Leo Messi va declarar davant de tota l’afició culer, el dia de la presentació de l’equip, que aquesta temporada l’objectiu principal era la Champions. I l’Atlético de Madrid, que ha jugat dues finals de la màxima competició europea, aquesta temporada veurà com el seu estadi, el Wanda Metropolitano, acollirà la gran final. Si posem en una coctelera aquest ritme de puntuació més baix dels grans equips que estan mirant de reüll la Champions i la bona tasca d’invitats inesperats a la festa, com l’Espanyol, el Valladolid o l’Alavés, ens queda una lliga molt ajustada en què hi ha màxima igualtat.