Oportunitats i criteris
Molts esportistes estan agraïts a l’entrenador que els dona l’oportunitat de fer el salt al primer equip. Ara ho diu Busquets valorant la decisió de Guardiola amb ell. Creuar-se en el camí de jugadors i entrenadors és qüestió de l’atzar. El nivell d’un esportista d’elit depèn de molts factors, i no pas tots són tangibles. Es pot considerar que ser al lloc adequat en el moment que cal i trobar-se amb un entrenador que el valora incideix positivament en un futur que té ben poc a veure amb no ser al lloc adequat en el moment que cal o que l’entrenador de torn no el valori i el desestimi. I és el mateix jugador, amb les mateixes característiques i qualitats. Hi ha circumstàncies diferents, personals i intransferibles. No hi ha un manual que permeti aventurar res de res. Tot és més senzill. O tot al contrari. O la casualitat determina sovint l’oportunitat que sempre es busca i no sempre es té. El millor jugador per a un tècnic ves a saber si també ho és per als interessos d’un altre tècnic. No tothom pot jugar amb qualsevol sistema encara que sovint sentim que els millors han de jugar sempre. Depèn de l’entrenador de torn. I cada entrenador és un món. I fa jugar els que li semblen. Els que considera que li donen un millor rendiment. Tot plegat no va més enllà del reconeixement i la confiança en un esportista. Valorar el seu talent, creure en ell, o no. Deixem al marge qüestions administratives i burocràtiques que barren el pas a més d’un esportista. No fer-lo jugar per indicacions de la directiva per estalviar-se una renovació, o una prima... Ningú no sap on seria Busquets sense Guardiola. I si no hagués aparegut Cruyff en el Barça, on hauria anat a parar futbolísticament Guardiola?
Aquesta història és certa: arriba un entrenador al Barça a mitja temporada i es creua amb un jugador que no apareix mai a les convocatòries. Està destinat a la graderia. Oblidat. Només s’entrena. No juga. Aquest entrenador li manifesta obertament la seva alegria en trobar-lo al club i tenir-lo a la seva disposició. Com qui no vol la cosa passa de no jugar ni un minut a ser titular indiscutible. Qüestió de criteris. Mai cap entrenador aniria en contra seu. Doncs això, a un el convenç molt. I a l’altre, gens ni mica. Futbol.