La fortalesa del grup
Més enllà de sistemes, de disposicions tàctiques o de noms, el Girona té dues característiques bàsiques sobre les quals basa la seva fortalesa: a) un model, una idea de joc arrelada i enriquida i b) un stakhanovisme físic i mental que ha filtrat en el col·lectiu fins a incorporar-se en el seu ADN. Aquests dos factors són els que permeten fer entenedores algunes situacions, com ara la solvència amb la qual la plantilla ha afrontat les baixes que està patint. També és l’argument per entendre les dues esplèndides ratxes que acumula l’equip: es manté imbatut fora de casa i fa sis jornades consecutives que no perd. I, per arrodonir-ho, aquestes xifres venen complementades per una millora en les prestacions i un augment en la confiança. Pel que fa al model de joc, malgrat els dubtes inicials en el començament de la temporada, el tècnic Eusebio Sacristán ha introduït variants i matisos respecte al llegat rebut de l’etapa de Pablo Machín, que han enriquit i flexibilitzat la proposta. A l’amplitud generada per fora pels carrilers, si hi ha sumat la potenciació de la mobilitat i la rotació per dintre, que atorga molta llibertat als migcampistes i que repercuteix clarament en el rendiment dels jugadors que actuen en aquesta demarcació. L’equip en diu bé perquè això permet alternar el joc a dintre i a fora, fet que permet desgastar i desajustar l’estructura defensiva del rival. A més, aquest augment del joc combinatiu permet fer més eficaços i menys previsibles els canvis d’orientació en llarg per anar de banda a banda. Un cas paradigmàtic –no és l’únic, ni de bon tros– d’aprofitament d’aquest nou escenari és el de Pere Pons. El migcampista creix a cada partit gràcies a la seva fantàstica interpretació de quan i on pressionar i on cal fer cobertures o vigilàncies, en l’aspecte defensiu, i amb l’aprofitament dels espais en la fase ofensiva i en les transicions defensa-atac –gràcies al seu generós desplegament físic– i també una millor col·locació en la zona de creació. Roberts és un altre dels jugadors que sembla haver trobat el seu hàbitat natural a través del u contra u i les conduccions en diagonal cap a dintre. De l’stakhanovisme mental també n’hi casos a cabassos, però el capità Àlex Granell el va personificar diumenge amb la seva aportació des del carril esquerre.