Amb la plantilla que tenim i degudament aplicats, aquest vespre a Cornellà la victòria ha de ser nostra, i punt. Ara bé, tenint compte els cops amagats mostrats darrerament (concretem: la segona part contra el Vila-real va ser infumable i molt preocupant en clau de futur, per la imatge d’equip físicament i mentalment cansat i tàcticament desordenat que vam tornar a evidenciar, sense ànima ni jerarquia), pot passar qualsevol cosa. Confio que Messi, el geni, i Ousmane, el talentós díscol, estiguin inspirats!

A propòsit de talent, l’escriptor Honoré de Balzac va demostrar el seu tot escrivint de manera compulsiva. Es veu que l’home no parava. I és que l’autor de La comèdia humana considerava que “si no s’acompanya d’una gran força de voluntat, un gran talent no és gran cosa”. Reflexió interessant. Aplicat al futbol, el talent es pot manifestar de maneres diverses: marcant gols, xutant amb potència o precisió, rematant de cap, no fallant ni una passada, clavant els desplaçaments llargs...

Però de tots els talents que acrediten un jugador, el que distingeix el futbolista en estat pur és el dribbling. Els altres es poden aprendre, però regatejar és un do, l’essència del futbol: tu, l’altre, una pilota i a veure qui guanya. I si et dius Messi, et pots atrevir contra mig equip i acabar cantant el gol...

I si et dius Ousmane? Camp Nou (2/12), Barça-Vila-real, minut 7. Punta dreta del nostre atac, Dembélé i Pedraza (de professió, defensa) parats un davant de l’altre. Recital de desequilibri en estàtic. Movent la pilota amb les dues cames, el jove davanter francès finta fins a cinc vegades el seu rival, que ara balla, ara cau damunt la gespa, ara s’aixeca i que acaba superat, amb cara de mareig i a punt de treure el que havia dinat. Qualsevol paladar mínimament instruït sap apreciar que l’acció és pròpia d’un diamant en brut, d’un noi dotat d’un talent en això de la pilota gairebé tan gran com desorbitada va ser la quantitat que vam pagar per ell.

Si Dembélé és capaç de madurar personalment, d’aprendre a jugar en equip com un professional i si, en definitiva, es fa seva la teoria de Balzac sobre l’esforç, el límit se’l marcarà ell mateix. Mentrestant, i mentre alguns sembla que gaudeixin descobrint-ne els defectes, jo l’aplaudeixo i en destaco (també) les virtuts. A mi m’encanta el seu atreviment. I tinc clar que, per marcar diferències a Europa, a banda de l’estat de gràcia de Messi (imprescindible) i dels gols de Suárez (que seguim esperant), l’únic actiu que veig que pot sumar és el talent anàrquic d’Ousmane.