Doncic, realitat i ignorància
Sobre la pregunta de qui seria en la present temporada el rookie de l’any, Luka Doncic no va rebre ni un sol vot, en l’habitual enquesta que l’NBA fa a finals d’estiu entre els mateixos rookies. Ningú, cap ni un, va considerar que aquell prodigi eslovè que havia triturat registres de precocitat a Europa i havia guanyat tots els títols possibles –no només amb el Madrid, sinó l’europeu amb Eslovènia, en l’únic torneig que hi ha competit– mereixia ni tan sols el marge del dubte. En aquest cas, com en tants d’altres, per pura ignorància.
Una quarta part de la fase regular ja ha fet que el resultat d’aquella enquesta faci riure. Mentre la major part dels novells sobreviuen com poden al primer any en la millor lliga del món, Doncic no para de meravellar. Dia rere dia, partit rere partit, com ha estat fent des que era un marrec. Perquè ell està acostumat a haver de bregar i fer-se guanyar el respecte amb jugadors més forts, més alts i més experimentats, i sempre se n’ha acabat sortint. A Dallas, amb l’era Nowitzki a punt de tancar-se, la seva arribada és com aigua del Carme. No només són les seves descomunals xifres a dia d’avui –18,2 punts, 6,5 rebots, 4,1 assistències i 1,1 recuperacions en 32,6 minuts–, sinó també la incidència que està tenint perquè els Mavs puguin tornar a play-off. De moment, són vuitens (13-11) amb l’eslovè acreditant un 63,3% en tirs en clutch time, com l’11-0 decisiu i fet tot per ell contra els Rockets dissabte. I fa l’efecte que tot això només és el principi. Disfrutem-lo.