Doncic, realitat i ignorància

Sobre la pre­gunta de qui seria en la pre­sent tem­po­rada el rookie de l’any, Luka Don­cic no va rebre ni un sol vot, en l’habi­tual enquesta que l’NBA fa a finals d’estiu entre els matei­xos rookies. Ningú, cap ni un, va con­si­de­rar que aquell pro­digi eslovè que havia tri­tu­rat regis­tres de pre­co­ci­tat a Europa i havia gua­nyat tots els títols pos­si­bles –no només amb el Madrid, sinó l’euro­peu amb Eslovènia, en l’únic tor­neig que hi ha com­pe­tit– merei­xia ni tan sols el marge del dubte. En aquest cas, com en tants d’altres, per pura ignorància.

Una quarta part de la fase regu­lar ja ha fet que el resul­tat d’aque­lla enquesta faci riure. Men­tre la major part dels novells sobre­vi­uen com poden al pri­mer any en la millor lliga del món, Don­cic no para de mera­ve­llar. Dia rere dia, par­tit rere par­tit, com ha estat fent des que era un mar­rec. Perquè ell està acos­tu­mat a haver de bre­gar i fer-se gua­nyar el res­pecte amb juga­dors més forts, més alts i més expe­ri­men­tats, i sem­pre se n’ha aca­bat sor­tint. A Dallas, amb l’era Nowitzki a punt de tan­car-se, la seva arri­bada és com aigua del Carme. No només són les seves des­co­mu­nals xifres a dia d’avui –18,2 punts, 6,5 rebots, 4,1 assistències i 1,1 recu­pe­ra­ci­ons en 32,6 minuts–, sinó també la incidència que està tenint perquè els Mavs puguin tor­nar a play-off. De moment, són vui­tens (13-11) amb l’eslovè acre­di­tant un 63,3% en tirs en clutch time, com l’11-0 deci­siu i fet tot per ell con­tra els Rockets dis­sabte. I fa l’efecte que tot això només és el prin­cipi. Dis­fru­tem-lo.