Mentre tots els focus han estat centrats en Dembélé i els seus problemes d’actitud fora del camp, que no han acabat, pel que es veu, aquests no s’han dirigit suficientment cap a Coutinho, el fitxatge més car en la història del FC Barcelona i un futbolista que sembla que no acabi de cobrir les enormes expectatives que es van crear quan va arribar en el mercat d’hivern de la temporada passada. El Barça va fer un esforç econòmic espectacular per prendre’l al Liverpool i per vestir-lo de blaugrana. El seu fitxatge va generar moltíssima il·lusió entre l’afició perquè tothom somiava amb la connexió que podria tenir sobre la gespa amb Leo Messi i Luis Suárez, que ja el coneixia de la seva etapa anglesa. En la retina, els culers també tenien clavades algunes de les seves exhibicions amb el Liverpool, la seva capacitat de desequilibri, els seus gols de rosca, les seves assistències. Ningú semblava tenir el més mínim dubte que s’estava fitxant una estrella, un futbolista destinat a marcar una època. En el club, a més a més, també el veien com el jugador ideal per substituir Andrés Iniesta, que va marxar al Japó. Estaven convençuts d’haver aconseguit el millor relleu possible del geni manxec.

Sense poder participar en la Champions, el seu primer mig any al Barça va ser força bo, sobretot tenint en compte que havia arribat a l’equip a mitja temporada i que lògicament calia que passés un procés d’adaptació. Com tots. Tot i això, va fer gols importants i també va tenir actuacions més que convincents. Eren bons presagis per al que tothom pensava que arribaria aquesta temporada. Tothom volia veure un Coutinho decisiu que si bé no podria fer oblidar del tot Iniesta, sí que seria cabdal per fer fer un salt de qualitat a l’equip, i que sobretot seria important en la Champions gràcies al seu desequilibri. Se’l va fitxar perquè agafés un pes important dins l’equip, perquè assumís galons i que bona part del joc ofensiu passés per les seves botes juntament amb les de Messi. En els primers partits de la temporada va jugar al mig del camp, com a interior esquerre, però ja es va veure que aquest no era el lloc on es trobava més còmode. No és excel·lent en la col·locació i el joc posicional i tampoc és que sigui gaire sacrificat quan toca fer tasques defensives. En aquest sentit, Arthur Melo té un perfil molt més adient per ocupar la posició d’interior esquerre en un equip amb l’estil de joc del Barça. Per jugar al mig del camp blaugrana cal entendre molt bé el joc, dominar els espais a la perfecció i ser sacrificat, unes qualitats que no se li acaben de veure a Coutinho, més individualista i anàrquic i que sobretot se’l recorda més com a autor de gols o jugades aïllades que no pas com a generador global de futbol.

Ernesto Valverde confia moltíssim en ell i no va dubtar a sacrificar Dembélé i avançar la posició de Coutinho per intentar tenir més equilibri. Però les tornes han tornat a canviar i per a la posició d’extrem sembla que Dembélé li ha tornat a agafar avantatge. Veurem què fa Valverde després del nou retard del francès. Independentment d’això, les sensacions que desprèn Coutinho és que no acaba d’explotar. Ningú li discuteix que té un talent espectacular, però el Barça el va pagar a preu d’estrella i les seves actuacions no acaben d’estar a l’altura. I ja en van unes quantes de seguides. Li falta molta més regularitat i d’ell s’espera que marqui diferències i que lideri el joc.