El diagnòstic és diàfan: Tras­torn obses­siu de natu­ra­lesa traumàtica pro­vo­cada per un excés de visu­a­lit­zació de camps de gira-sols durant la infància, o pit­jor encara, una mala experiència amb una noia aus­tra­li­ana que deam­bu­lava per la platja de Lla­franc amb un bikini groc per seduir estranys. Així doncs, el no trac­ta­ment d’aquesta malal­tia causa l’acti­tud ende­ri­ada d’un agent amb l’entrada dels segui­dors de Boca Juni­ors al Ber­nabéu. Ima­gi­neu l’escena, l’afi­ci­o­nat argentí que va cur­sar a distància dues assig­na­tu­res de psi­co­lo­gia freu­di­ana a una uni­ver­si­tat de Rosa­rio, rea­litza una inter­pre­tació onírica de l’esguard impla­ca­ble del fill d’Isa­bel de Cas­te­lla i intenta expli­car-li, citant un conte fals de Bor­ges, uns ver­sos de Charly Gar­cia, i el dar­rer des­propòsit de Mara­dona, la bon­dat pictòrica del groc per tal d’esta­blir ponts de diàleg entre cro­ma­tis­mes opo­sats. Silenci. El guàrdia de segu­re­tat es mira l’afi­ci­o­nat xeneize pen­sant com actu­a­rien els seus refe­rents col­pis­tes del nord d’Àfrica, li demana una foto­gra­fia d’Evita, no obté res­posta, i sense dir res, li pren la bufanda groga pen­sant que les mares de la Plaza de Mayo si fos­sin cata­la­nes segu­ra­ment for­ma­rien part d’un CDR o ani­rien a Alsa­sua a visi­tar cosins etar­res. Pam. Groc a la pape­rera en nom del Duque de Oli­va­res i men­tre el com­pany de Boca repassa amb ofensa el posat de pa hue­vos los míos coño, ignora que el pit­jor de la nit madri­le­nya arri­ba­ria amb una rema­tada que toca­ria una i altra vegada al pal rodó de la por­te­ria de River.