Els jugadors i l’estil de joc

És difícil que un par­tit tan atrac­tiu com un Liver­pool-Manc­hes­ter Uni­ted decebi, i el de diu­menge a Anfi­eld no ho va fer (3-1). El Liver­pool va acla­pa­rar l’equip de José Mou­rinho, que lite­ral­ment no va sor­tir de la seva àrea en la pri­mera mitja hora de joc, impri­mint un ritme ver­ti­ginós a la cir­cu­lació de la pilota i una pressió sufo­cant quan la per­dia. Va ser la defi­nició més con­tun­dent de l’estil heavy metal que pre­dica el tècnic Jürgen Klopp, que estava eufòric al final del matx. I no pot ser d’una altra manera: el seu equip és líder imba­tut de la Pre­mier i jugarà els vui­tens de final de la lliga de cam­pi­ons con­tra el Bayern de Munic. Però en enfron­ta­ments com els de diu­menge, sem­pre s’ha de parar l’ore­lla a les refle­xi­ons post­par­tit del tècnic del Uni­ted. Tot i que Mou­rinho sem­pre arti­cula el dis­curs per fer anar l’aigua al seu molí (ahir es va quei­xar de la poca capa­ci­tat del seu equip per com­pe­tir a nivell físic, al·ludint a les con­ti­nu­a­des lesi­ons del seu equip, “que ja venen d’abans que jo arribés”), va reconèixer que el Liver­pool va merèixer gua­nyar i va des­criure per­fec­ta­ment l’acla­pa­ra­ment que va ofus­car el seu equip: “Juguen a 200 quilòmetres per hora, quan tenen la pilota i quan no la tenen. Encara estic can­sat només de veure Robert­son [late­ral esquerre del Liver­pool]. Crec que ha fet un esprint de cent metres cada minut. Abso­lu­ta­ment increïble.” Però el més interes­sant va ser la reflexió que va obrir el tècnic por­tuguès sobre les dife­rents qua­li­tats que tenen els juga­dors de les dues plan­ti­lles –va com­pa­rar el Liver­pool actual amb el Porto que ell va fer campió d’Europa– per expli­car que els tècnics han d’adap­tar les seves elec­ci­ons a les for­ta­le­ses del grup: “Aquell Porto va ser el meu millor equip en tran­sició defen­siva. Perdíem la pilota i mos­segàvem com gos­sos embo­gits per recu­pe­rar-la al cap de pocs segons. Al Real Madrid tenia el millor equip en con­tra­a­tac directe, amb Di María, Ronaldo, Ben­zema i Higuaín, i des­trossàvem tot­hom en les tran­si­ci­ons ofen­si­ves. A l’Inter vaig tenir el millor equip en bloc baix defen­siu: podíem jugar cinc hores i no con­ce­dir un gol. Per tant, els juga­dors fan que els equips juguin d’una deter­mi­nada manera, no sem­pre és elecció de l’entre­na­dor.” Una versió nova, mati­sada i més creïble del seu ja habi­tual dis­curs dels seus (antics) glory days.